No feu deures, feu vacances!

Deia el meu fill, quan era petit, que dels professors malignes, els pitjors feien llibres de text. I entre aquests, l’elit del mal feia… quaderns d’estiu! No sembla tan exagerat si ens posem en el lloc de l’alumne que ho ha aprovat tot i pensa: “¿De què em serveix treballar tant durant el curs si al final he de tornar a treballar a l’estiu?” A més, es van acumulant deures de l’assignatura de cada professor (sobretot d’aquells professors que tenen clar que la seva assignatura és la millor ) a la safata d’entrada del correu, en forma de llistes que sempre acaben amb un “Descanseu i passeu un bon estiu!”, que més que una fórmula de cortesia sembla un sarcasme cruel i innecessari. ¿Que fem deures d’estiu, els adults? ¿El mecànic s’endú una roda punxada, un motor espatllat i una porta abonyegada per no rovellar-se? La metge, quan torna, ¿porta el diagnòstic de deu pacients que ha capturat al seu lloc d’estiueig? No! Necessitem desconnectar. I desconnectar pot ser connectar amb nosaltres mateixos, fer altres coses que ens agraden, i de vegades pot ser… no - fer - res!

Unes bones vacances poden ser educatives sense ser escolars. Utilitzeu les activitats quotidianes de vacances i d’altres que pugueu incorporar. Per exemple, feu que escriguin cartes i postals, potser als avis, que els agradarà rebre correspondència analògica. Feu que calculin -amb calculadora o mentalment- quant puja el que aneu comprant en una estona de súper. O que dibuixin un paisatge completament nou on no havien sigut encara. Que facin un petit vocabulari de l’idioma del lloc on sou. Que recullin herbes i flors i facin un petit herbari. Que us ofereixin un miniconcert de cinc cançons amb els germans, els cosins… Que construeixin castells de sorra o escultures a la platja. Que llegeixin. Que juguin. Molt. Que projectin i realitzin, i així es realitzaran ells mateixos.

“Però amb aquestes vacances taaan llargues, s’avorreixen!” Són taaan llargues com les que teníem nosaltres, i vosaltres no ho sé, però jo no em queixava. I avorrir-se també està bé: de l’avorriment en surten grans mostres de creativitat! “Però és que, quan tornin, ho hauran oblidat tot!” Doncs mireu, senyal que no era tan important. No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: feu vacances, i si han sigut educatives i no heu fet els deures d’estiu, digueu-m’ho… i jo us signo un certificat!