Un avió ple de cretins

Poques coses sobten més a un pare de família com copsar el terror que generes quan puges a un avió. Quan entres a l’aparell i el primer que trobes és el somriure amable de l’hostessa encara no ho saps, però és important assaborir aquest instant perquè es l’únic somrís que rebràs fins que no aterris a la teva destinació. Només cal donar una ullada als teus companys de viatge per veure que ets el més semblant a un malalt contagiós. Tots t’observen en silenci, de reüll, amb ulls esglaiats i, malgrat no dir res, el que estan pensant ressona fort i clar per les finestretes: “Per favor, Mare de Déu de les Alçades, que no em toquin al darrere”. I així és com vius els primers vols amb el teu infant, gairebé més pendent de les mirades del teu veí que no pas de controlar que el teu fill s’hagi tornat a cagar. Sort que quan ja portes tres vols aprens a passar olímpicament d’aquests cretins i, fins i tot, comences a fer servir aquest poder d’intimidació tan descomunal gaudint de manera secreta del plaer morbós de fer la guitza als veïns de seient que mostren mes intolerància cap als infants.

Uns anys més tard, amb el nen ja crescudet, experimentes certa tendresa quan veus entrar al teu vol un matrimoni primerenc amb el seu nadó. T’identifiques amb la seva incomoditat i les seves ganes de passar desapercebuts. I, curiosament, potser per tenir memòria, experimentes un odi encara més intens cap a aquests cretins que bufen i maleeixen. Si més no perquè en el 99% dels casos aquests que arrufen el nas són els mateixos que es comporten com autèntics idiotes. Són els que col·lapsen l’entrada perquè es passen deu minuts desant les maletes. Són els que es treuen les sabates i escampen la seva pudor de peus. Són els que es passen tota l’estona jugant a un videojoc sense abaixar el volum de l’ordinador o posen la seva merda de música a tot drap. Són, en resum, els que quan arribeu a destinació s’aixequen del seient deu minuts abans i obren el compartiment superior. Aquells que desitges amb tot el cor que els caigui la teva maleta al cap i els deixi allí inconscients i que amb el cop s’adonin d’una punyetera vegada que hi ha coses molt més molestes en un vol que el plor d’un nadó. Ells, per exemple.