Mocs

Com que soc nostàlgic de mena, cada dos per tres remeno les fotos de casa. Abans, quan encara no vivia amorrat a les pantalles, era una feina plaent i mandrosa. Treia els àlbums de la prestatgeria de l'armari i passava les fulles folrades de cel·lofana transparent amb tota la parsimònia del món. Ara, en canvi, la cosa s'ha complicat una mica. Tots els nostres records visuals estan emmagatzemats en un núvol informàtic que, fent honor al seu nom, és gairebé impossible d'atansar. Jo no sé vosaltres, però cada vegada que intento entrar-hi faig salat. D'entrada em diu que està ple, cosa que té la seva conya tenint en compte que jo, voluntàriament, no hi he ficat mai res. Després em diu que compri més espai, sense saber que per poder ampliar-lo primer hauria de saber en quin coi de galàxia s'amaga.

Sort en tinc de la meva dona, que em tranquil·litza i em diu que ella ho guarda tot, fins i tot el que és meu. I és cert, amb dos clics em planta als morros totes les fotos del nen quan era petit. Sí, ja ho sé, les he vist cent vegades, però és que era molt bufó. Ara bé, una de les coses que més em sobten és que no hi hagi cap retrat, i mira que n'hi ha, on surti amb el nas empastifat de mocs. No ho entenc, suposo que el devíem mocar abans de fer-li la foto, perquè el meu record és tenir-lo amb la candela penjant eternament del seu nasset, com si s'hagués dedicat tota l'estona a col·leccionar els virus dels seus companys de pati.

Ara, quinze anys més tard, també el tinc de mocs. Bé, per ser precís, el tinc de mock exams, una espècie d'assaig general dels exàmens finals que els fan ara, per tal de detectar en quines assignatures necessita fer un esforç extra. Segons sembla, funciona molt bé, però jo no ho acabo de veure clar. Ell em diu que estudia, però cada cop que m'apropo a l'habitació i paro l'orella, sento de fons la veu de l'Ibai Llanos comentant un videojoc. Jo, ara que no em sent ningú, espero que no li vagin massa bé, perquè si ara se'n surt amb bona nota sense pencar ni la meitat del que li toca, imagineu-vos el que m'espera a final de curs. Ves que no hagi de fer un curset d'Apple per tal de comprar més espai al núvol aquest dels trons i poder emmagatzemar la tona de paciència que em farà falta. Ja tindria pebrots la cosa.