Mestres que no llegeixen
BarcelonaTothom té clar que llegir és bo i disposar de l’hàbit de la lectura encara és millor. Des de fa anys ho intentem des dels instituts, sobretot els professors de llengua. Dic que ho intentem perquè no sempre ens en sortim. En uns quants instituts de Catalunya cada dia es dedica mitja hora a la lectura. On jo treballo això es fa a tots els cursos, des de primer d’ESO fins a segon de batxillerat. A vegades, fent guàrdia o passejant pels passadissos, veus que els més petits, els de primer cicle, encara mantenen les ganes de llegir. La paraula clau és “encara”, perquè temo que amb l’adolescència bona part dels alumnes perden l’hàbit lector. Alguns, malauradament, per sempre.
L’entorn familiar, les omnipresents pantalles, les distraccions constants i la dificultat global per concentrar-se sobretot en el que estigui escrit fa que aquell descobriment meravellós que fan a primària, aprendre a llegir, perdi el seu interès. Per a mi és la cosa més important i meravellosa que pot aprendre un ésser humà. La mandra generalitzada, la lluita poderosa contra la imatge i la immediatesa del clic ens fan perdre els joves lectors encara que els deixem triar la lectura.
Docents que tampoc llegeixen
És especialment trist veure com els alumnes de batxillerat passen els trenta minuts fent veure que llegeixen. Els més pinxos ni ho dissimulen. Algunes noies encara ho fan per plaer i evasió, però la majoria de nois estiren unes pàgines del diari que hi ha per a casos d’emergència i fan els sudokus o repassen la classificació del futbol. Alguns dies la imatge realment m’entristeix perquè penso que la majoria d’ells seran universitaris que no els agradarà llegir, i d’aquí a uns anys seran els llicenciats que no agafaran mai un llibre si no és per obligació o perquè els n’han regalat un per Sant Jordi.
No us penseu, de docents que no llegeixen també n’hi ha una colla i, és clar, tampoc pots fomentar allò que un no practica. Per això, sempre que visito un institut com a escriptor intento trencar tòpics. Abans de parlar de la novel·la en qüestió els faig unes preguntes sobre els seus gustos. A tots els alumnes els agrada el cinema i la música, però no qualsevol gènere ni estil. Amb els llibres pretenc que entenguin que és el mateix patró. Tots, almenys aquí hi trobo l’esperança, em confessen que en algun moment de la seva vida han llegit “almenys un llibre” que els ha agradat molt. Per tant, només es tracta d’estirar el fil i oferir-los-en més. I després ja veurem.