'MECsharing'

Quan els menors d’edat a càrrec (MEC) eren petits, llegia un munt de manuals i llibres de pedagogia i tot el que rapinyava sobre criança. Ara en continuo llegint, però menys. De tot aquell saber al final em vaig quedar amb la frase de galeta de la sort de restaurant xinès que hi havia penjada a casa d’algú, on deia que els MEC no són dels progenitors. Que els parim i els criem però no els posseïm. I així he anat fent, amb l’alegria i la il·lusió de compartir el temps de convivència que ens toca, sabent que s’acaba. Això darrer m’ha anat bé quan han passat moments horribilis i oblidables com a adolescentis comunis. O quan tocava llevar-se a quarts de cinc al so de “Mama, ja no tinc son”. 

També ho he recordat d’una manera més lúcida quan algú que estimo marxa. Quan algú mor. Els MEC són aquí i un dia poden no ser-hi. És bo tenir-ho present, però no pas des del dramatisme sinó des de la llum que ara mateix em donen. 

Per tant, els MEC els tinc espiritualment i terrenalment en règim de MECsharing. I ara que són majors d’edat a càrrec, igualment MEC, el mateix. Fins a tal punt que quan un d’ells s’instal·la moltes hores a una llar aliena, no m’hi resisteixo. De la mateixa manera, ara que la MEC número 1 ha decidit tocar el dos uns mesos per treballar fora de Catalunya, a un parell d’hores d’avió, doncs el mateix. 

Escric aquest article i encara no ha marxat, però quan el llegiu ja portarà un parell o tres de dies fora. No tornarà fins a tocar de l’estiu i sé que l’experiència posarà a prova la meva suposada alegria i acceptació d’aquest MECSharing. ¿L’enyoraré molt? ¿No l’enyoraré gaire? ¿Em lliuraré al sentiment de saber que està bé i no patiré? ¿Com ens relacionarem? Encara no en tinc ni idea. Només sé que estic molt contenta per ella. Que sempre he volgut que els MEC s’espavilessin sols i això implica que un dia o altre tocaran el dos per no tornar a casa. Aquesta és una primera experiència que només fa que avançar el que vindrà i molt aviat. El MECSharing té unes condicions molt bones i a la configuració jo hi he clicat: vincle permanent, que no és el mateix que lligam permanent. El vincle no implica convivència ni tampoc manteniment econòmic! He, he, he. És més fort que tot plegat perquè és més flexible i, per tant, més resistent. I sap volar en avió.