31/12/2016

Novetats d’aquest 2016

2 min
Novetats d’aquest 2016

Aquest 2016 que s’acaba he seguit amb el costum de fer mil coses noves. No és per voluntat pròpia, o no pas una voluntat conscient. Tan sols que la vida post-2008 d’una autonta (autònoma, autònoma) del negociat de la cultura m’hi empeny. I aquest any m’he atrevit, fins i tot, a parlar en algunes tertúlies! Qui m’ho havia de dir. Però si m’aturo un moment (cosa prou difícil, cosa prou difícil) també he d’admetre que l’expressió “fer mil coses noves” me l’hauria d’haver tatuat a l’omòplat abans d’entrar a la sala de parts en aquell ja llunyà juliol del segle passat, exactament del 1999.

Perquè exercir de progenitora (també de progenitor) comporta una novetat incessant. Un reciclatge continu i un no parar de posar-se al dia. Quan eren petits, per exemple, vaig aprendre a endinyar-los/oferir-los el menjar de mil maneres diferents: asseguda, caminant, en cotxe, en metro, en avió, amb torticolis aguda, fent cua, i així fins a l’infinit. I també vaig excel·lir en l’art de la interpretació dramàtica, quan ells queien i es fotien una nata d’aquelles històriques, i jo somreia i deia “amunt, amunt”, i ells, abduïts per la meva mirada entusiasta (i un pèl boja) s’alçaven de terra i arribaven a la conclusió que la castanya no havia sigut tan greu.

De fet, l’art de la interpretació dramàtica també l’exerceixo ara, que són adolescentis comunis, quan parlem de segons quins temes... Abans mai no m’havia vist obligada a tot això, ni tampoc havia pensat que tenia fusta de contorsionista, ni d’actriu. Però es veu que sí, que va amb el pack maternopaternal.

EXPANDIR NEURONES

Sí, tenir els MEC per casa expandeix el software cerebral. Aquest 2016 fins i tot he provat de xutar una pilota de futbol, ficada dins una bombolla gegant de plàstic. I tot per culpa, vull dir, causa, seva. O he folrat llibres d’una biblioteca, jo, la graponera més graponera de tots els graponers. I no ha calgut que ningú els folrés de nou. He assistit a un festival de videojocs i m’hi he quedat més de quatre hores i no m’he mort. I després d’enviar-los a fer alguna estada a l’estranger amb l’excusa de “ja t’espavilaràs, no pateixis”, jo mateixa he hagut d’assumir aquestes paraules, quan m’ha tocat fer una estada a l’estranger, però a Catalunya, i he hagut de parlar amb sis persones en anglès (el meu anglès macarrònic) i, tot i que pensava que se’m curtcircuitaria el cervell, no va passar. Ah, esclar, després vaig haver de fer com els MEC i ja em teniu apuntada a classes d’anglès.

Ara ja no m’hi resisteixo. Sé que la meva tasca de progenitora d’aquest any que estrenem demà comportarà coses noves i nous aprenentatges. I que ara mateix puc avançar que d’aquí dotze mesos pronunciaré aquella frase magnífica, una mica tunejada: “He fet coses que mai no creuríeu”. Bona entrada d’any!

stats