La matança de Texas
El primer que fem quan ens assabentem de la nova matança de criatures de primària de Texas és imaginar-nos el dolor dels familiars de les criatures assassinades. Ens imaginem el seu patiment fins que els han avisat de com estaven els seus fills o filles. Ens imaginem les mestres intentant protegir-los. Diem ens imaginem perquè mai, per esforços que fem, serem capaços de posar-nos en la seva pell. El dolor i el sofriment s’acompanya però no es pot viure per un altre, com totes les coses importants d’aquesta vida.
Pensem en el causant dels assassinats. Un jove que diuen que va patir bullying quan era un nen, poc comunicatiu i que havia escrit alguns comentaris a les xarxes avisant del que anava a fer. I ens imaginem l’àvia d’aquest noi tan carregat d’odi i ens sembla veure-la horroritzada quan el net alça l’arma i li dispara. Quantes coses ens hem d’imaginar i quantes preguntes sobre la naturalesa humana ens desvetllen fets com aquests. Som humans i podem ser Jekyll o Hyde i res no ens dona una garantia absoluta que sapiguem estar sempre al costat bo de la balança.
Però no ens cal imaginar gaire una societat que permet la venda d’armes amb tanta facilitat. Vas a qualsevol botiga i pots comprar tot un arsenal i en nom de la llibertat. Quants crims s’han comès en el teu nom. Fets com aquests han passat en altres ocasions. Uns dies horroritzats i endavant fins a la propera matança. Persones que es beneficien d’aquesta venda, que en treuen rèdit polític i econòmic i, repetim, en nom de la llibertat!
I recordem l’Héctor, un mestre que coneixem que treballa en una escola d’una ciutat de Texas i li enviem un correu. "Estàs bé? El que ha passat és a prop de la teva escola?" Com reaccionen les criatures davant de fets com aquests? Al cap d’una estona l’Héctor ens envia un missatge de veu. Estem bé. Ha passat a uns sis-cents quilòmetres d’on visc jo. Les criatures nervioses, hem de veure com parlem amb elles per no augmentar la por que senten.
Però com explicar allò que no ens podem explicar. Com raonar aquesta sense raó que converteix un jove amb problemes en un assassí de criatures? Com posar paraules a tants interrogants? Com, Héctor, donarem sentit a paraules tan belles com llibertat que no es tradueixi com “llibertat per matar” o “llibertat sense responsabilitat”.
