Maria Antònia Canals
Treballadora infatigable. Innovadora que dialogava amb la tradició. Persona que anava amb els cinc sentits ben oberts i tenia la traça de veure les matemàtiques a tot arreu. Creadora de materials ben diversos per aproximar aquesta ciència a totes les persones que seien el seu costat i l’escoltaven. Dona amable i exigent amb un físic que semblava sortida d’un conte popular. Dona compromesa en la construcció d’una escola de qualitat per a tothom. Cofundadora de Rosa Sensat. Impulsora de grups de treball allà on anava. Personatge que sempre et trobaves a les escoles d’estiu... Tots aquests comentaris retraten Maria Antònia Canals, que va morir fa uns dies a Girona.
Ben segur que els seus deixebles de la universitat i de les escoles on ella participava en sessions de formació vetllaran per mantenir l’actualitat de tots els materials i les propostes didàctiques que la Maria Antònia feia servir sempre amb un mateix propòsit: que els nens, nenes i mestres, tots i cadascun, estimin les matemàtiques i les sàpiguen trobar arreu: a casa, al carrer, a l’escola. I al bell mig d’un bosc o d’un desert.
Coneixia com pocs la ciència matemàtica, el valor i el significat dels números, però sabia que la nostra feina com a mestres requereix una didàctica i que una didàctica només es pot fonamentar si coneixem profundament el subjecte que volem que s'aprengui i d’aquest coneixement mai n’anem prou sobrats, però la Maria Antònia tenia aquesta motxilla ben plena.
M. Carme Bernal i M. Antònia Pujol, en un llibre col·lectiu coordinat per Àngel Alsina i Joan Soler –publicat per Eumo– que parla del compromís de la Maria Antònia i recorda el temps que va treballar a Ton i Guida –una de les escassíssimes escoles del CEPEPC que estava situada en un barri obrer–, recullen les afirmacions següents: “Quan vegis una necessitat, fica-t’hi, aprofitant els mitjans reals i sense enyorar els que no estan al teu abast. Quan comencis una cosa, no te’n cansis abans d’haver-la dut a terme. Quan vinguin les tamborinades, sobretot no et descoratgis. Quan arribin els bons moments, sàpigues gaudir-los a fons”.
Gràcies, estimada Maria Antònia. Sabem que els números no s’acaben mai i fem present com reies quan ens ho recordaves parlant de la teva edat!
