Les manis, a les aules
En opinió de molts pedagogs i psicòlegs, els professors farien bé de no deixar fora de les aules la realitat d’aquests dies, per difícil que sigui abordar, a classe, temes d’una visceralitat política que s’escapa, massa sovint, del marc de la raó. Es pot parlar de tot, fins i tot de les raons que hi pot haver darrere el fet objectiu que molts nois i noies, en aquest país, entenen que cremar contenidors i resistir-se a abandonar els carrers és una forma legítima de protesta.
Tanmateix, crec que el millor és no debatre i discutir idees i posicions, sinó donar eines que serveixin per aproximar-nos a la veritat de les coses (i no a les idees que tenim sobre aquesta realitat). En aquest sentit, crec que una de les coses més interessants de fer és ensenyar a desmuntar les mentides a la xarxa. Gent que publica fotos de fa anys i les fa passar per actuals. Gent que confon infiltrats a les manifestacions amb policies de paisà, en imatges on es veuen encaputxats parlant amb policies. Gent que manipula frases o que les treu de context. Analitzar la lògica de les informacions, aprendre a dubtar de determinats emissors, contrastar les notícies amb les que ofereixen altres mitjans, aprendre a comprovar la veracitat d’una notícia, veure si ja ha estat denunciada com a fake i amb quins arguments... pot ser una feina tan útil com divertida. En la mateixa línia, seria interessant que estudiéssim, per exemple, com es modifica, s’adultera i es corromp el concepte de violència.
Si aprenem a descobrir mentides sabrem valorar més les veritats. Observarem amb més cura el que estem veient. Us proposo un exemple. Un únic vídeo. Segurament ja l’heu vist. Si no, el teniu aquí. Via Laietana, divuit d’octubre. Una manifestació atura la circulació. Al davant hi ha dues fileres de persones assegudes, a una vintena de metres d’un escamot d’uns vint-i-cinc policies nacionals. Ningú, en tota la manifestació, potser més de dues mil persones, llança res contra la policia. Ningú no fa cap destrossa. Només crits i proclames. De sobte, l’escamot arrenca a córrer, disposat a dispersar la gentada. Tothom corre. Un noi bada i no és a temps de fugir. Rep. El fan caure a terra. El detenen.
Pregunta: ¿era o no una manifestació pacífica? ¿La policia pot dissoldre manifestacions a cops de porra? ¿Si la policia ve cap a mi, ve a ajudar-me o ve a pegar-me?