El llit familiar

Tenia moltes ganes d’anar a veure Alcarràs. N’havia sentit a parlar molt i m’havia remogut tant Estiu 1993 que no veia l’hora de tornar al cinema a veure l’última pel·lícula de Carla Simón. No em va decebre gens, ans al contrari. Em va encantar la tendresa i la facilitat amb què em va traslladar a la meva infantesa. Els meus avis tenien hort, i conills, i una figuera enorme que ens regalava unes figues dolces i grosses cada final d’estiu. Els diumenges anàvem a la masia de la padrina, la meva besàvia, i allà ens trobàvem amb tots els cosins i fèiem, una mica, tot el que fan els nens que surten a la pel·lícula. Era, sens dubte, el millor dia de la setmana. 

Però a banda d’endur-se’m a la meva infantesa, el que més em va agradar d’Alcarràs van ser les escenes familiars a dins de casa. Al menjador, al bany, però sobretot a les habitacions, al voltant del llit i amb la presència de diverses generacions. Em va emocionar la naturalitat i tendresa amb què convertia aquell espai en un lloc de trobada. Un lloc on guanyaven els silencis i parlaven els gestos d’una família que s’estima, malgrat no saber-hi posar paraules. Perquè d’emocions no en parlen, però en senten tantes i alguns protagonistes tant en somort, que a estones fa estremir.

M’ha agradat veure el llit com un espai on tothom hi és benvingut si necessita escalf, descans o carregar piles. El llit com un espai que no està vetat a ningú i que emana escalf familiar. Crec que amb aquesta pel·lícula i amb aquestes escenes ens podem sentir tots remoguts. Tant els que hem viscut situacions similars com els que no. 

Perquè no tothom ho ha tingut. No tothom ha estat benvingut d’infant al llit dels pares. No tothom ha pogut ficar-s'hi dins quan sentia por, angoixa o tenia la necessitat de sentir-se emparat i protegit. No tothom ha pogut gaudir d’aquest contacte transgeneracional a casa, on es passa de família a tribu, una cosa que a poc a poc s’ha anat perdent. 

Que bonic poder-ho veure a la pantalla amb la sensibilitat de la Carla, que, sense gaires paraules, troba l’energia perfecta per fer-te sentir, des de la butaca del cinema, un munt d’emocions i sensacions passades. Gràcies per mostrar el llit familiar com un lloc ple de vida i mai vetat. Però, sobretot, per recordar-nos i ensenyar-nos l’ésser humà com el que és: un mamífer que necessita l’escalf de la seva manada.