Hauríeu de ser eternes
Cada matí quan es lleva fa una estoneta d’exercici. Va a classes de gimnàstica dolça, una gimnàstica suau per a gent gran. Vigila el que menja. Li agrada anar ben arreglada. De jove es feia ella mateixa els vestits i en algunes fotos sembla una actriu. Em fascina veure com era quan jo encara no existia. Cuida la seva ànima i la seva ment. Devora llibres. Li encanta l’òpera. Li agrada ballar. Ha après country. Es lleva i se’n va a dormir amb la ràdio. Va a la universitat de la gent gran i a un grup de “dones en acció”. Està al dia i sap moltes coses. Ha pujat al carro de les noves tecnologies i té perfil a les xarxes.
Té setanta-vuit anys i va arribar a Catalunya als catorze. Estima la terra que la va acollir, com li van ensenyar els seus pares. De ben petita va descobrir que per més que la vida pesi, sempre hi ha esperança. Que aprendre i comprendre són dos verbs imprescindibles. Que per ser feliç has de mirar el que tens i no el que et falta. Que barallar-se no és cosa de savis.
Té el cap molt clar i el cor molt gran. Es fa amiga de tothom. No té enemics. Defensa el que pensa sense ferir ni alterar-se. No ofèn ni es deixa ofendre. No perd mai els papers. Les penes se les passa sense molestar. No ens diu que ha estat malament fins que torna a estar bé. Estima i s’estima. S’alegra quan ens té a prop i no ens ho recrimina mai quan no ens hi té. Si nosaltres ho volem, ella ho vol. Si nosaltres som feliços, ella ho és. No ens veu només les gràcies, però tampoc ens retreu els defectes.
Va perdre massa aviat l’home de la seva vida. Però es va cuidar molt de no perdre l’alegria i de no deixar que la perdéssim. Ha mantingut viu l’amor que es tenien empenyent-nos cap a la vida bonica que ell hauria volgut per a nosaltres.
El millor de tot és que puc escriure això en present. Que no faig tard. Que encara puc dir-li el nom més dolç. Que encara la tinc per curar els meus mals amb la seva veu. Per aprendre de la seva saviesa. Per admirar-la i mirar-me en ella per ser millor mare. Per anar a comprar de bracet. Per fer-li confidències, dir-li coses boniques i gaudir-la. Per celebrar la seva love story i agrair-li la meva vida i la de la meva germana. Per demanar-li que sigui eterna. Perquè les mares, marona meva, hauríeu de ser eternes.
