Sembla que el fet de triar escola estressa les famílies. És lògic, perquè és una decisió important que genera incerteses, unes incerteses que aquest curs prenen un to més solemne, atès que cal discernir entre les autoanomenades “escoles innovadores” i la resta, les que no han considerat oportú penjar-se l’etiqueta, encara que poden funcionar molt bé. Per això cal desbrossar una mica els arguments que s’aporten en pro de la innovació. Limitar-se a anomenar-la i a etiquetar-la no és suficient. El que els equips docents han de saber explicar és cap on l’adrecen.
Per exemple, els canvis substancials no venen per l’abolició dels llibres de text o perquè s’usen ordinadors; la qüestió no és aquesta, sinó explicar com s’actua en un món on l’excés d’informació és el depredador més ferotge que ha d’afrontar la construcció d’un coneixement rigorós i profund. Tampoc vol dir res cantar les absoltes dels exàmens, si al mateix temps no s’explica què fa l’escola per avaluar els seus alumnes i com insereix l’avaluació en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge.
En la llista de temes que podria seguir, amb tota probabilitat tindrien un lloc preeminent el treball per projectes o l’organització per ambients. Lloables les dues iniciatives, tan lloables que cal posar-les sota sospita. Quan els projectes parteixen d’allò que “han escollit els nens” i s’articulen de manera rígida al voltant de “què en sabem”, “què en volem saber”, etc., nosaltres arrufem el nas. El mantenim arrufat quan l’esforç que suposa una organització per “ambients” no s’abriga amb l’explicació del valor afegit que genera una organització d’aquesta mena, ni amb una anàlisi dels processos d’interiorització dels continguts.
Tot plegat és molt discutible. Tan discutible que invalida l’etiquetatge de les escoles entre innovadores i la resta. Ho direm clar: sospitem de la vareta que ha repartit els dons entre els centres; una sospita que es torna una mica agra quan les etiquetes fan olor d’un procés cap a la mercantilització del sistema educatiu. Innovar-ho tot no és prudent ni possible. Per tant, benvingudes les portes obertes que, més enllà de les etiquetes, es converteixen en una explicació clara sobre què hi ha de novetat i què es manté, perquè la innovació sempre té una relació dialèctica amb la tradició.
