Els infants són cruels?

Quantes vegades no hem sentit la contundent afirmació que els infants són cruels? Jo l'he sentit un munt de vegades, i fins i tot en mitjans de comunicació, en tertúlies i programes generalistes. En canvi, no sentim la mateixa afirmació parlant dels adults, per exemple, com si fos únicament en aquesta etapa primerenca de la vida, la infantesa, que els humans fossin cruels.

Té algun sentit, això? Sí que el té. Aquesta frase l'hem integrat com una creença inconscient, després d'haver-la sentit infinitat de vegades, sovint des que érem nens i nenes. Fa forat, penetra, s'integra i, com que és inconscient, ni tan sols es qüestiona. Però, ¿de veritat que els infants són cruels?

És important que distingim el que fem del que som. Hi ha infants (i també adults, òbviament) que poden tenir comportaments, en un moment donat, cruels, desagradables, que no compartim i que fins i tot fan mal. Però això no vol dir que siguin cruels. Perquè de ser, som tots moltes coses i, si filem prim, en el fons, tots som bastant el mateix, no ens enganyem.

El que passa és que els infants, entre moltes altres coses, són petits, immadurs, en procés de desenvolupament, en constant evolució... i són fruit del que viuen, del que veuen, del que senten, del que pateixen, del que experimenten, etc. Si tota la vida s'ha dit que els infants són cruels potser és perquè, des que el món és món, aquest ha estat cruel amb la infantesa, amb la vulnerabilitat, amb la fragilitat i amb la innocència, i això ha provocat un dolor que, quan no pot més, surt cap a fora.

Quan veiem un nen o nena que està tenint un comportament que podríem titllar de cruel, preguntem-nos què li passa, què és el que l'empeny a comportar-se així, què ens està intentant dir i quin és el dolor que fa aflorar aquest tipus de comportament. Sovint, però, veurem que no és un comportament cruel, sinó innocent i resultat d'una immaduresa que l'únic que necessita és guia i acompanyament per poder créixer i comprendre el món que l'envolta.

Qüestionem-nos les creences inconscients que hem integrat sobre els infants perquè aleshores ens adonarem que la gran majoria són falses i comporten un judici que ens allunya d'ells, que ens desconnecta de qui són i també de qui un dia vam ser nosaltres. Potser recol·locant totes aquestes creences podrem acompanyar-nos i acompanyar-los millor.