Adults que confinen drets
Ahir, 20 de novembre, feia 31 anys de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de la Infància. I, com tantes altres vegades, havíem de recordar dues evidències: el seu compliment (també entre nosaltres) és molt deficitari, i ha quedat molt desfasada de les realitats que avui viuen infants i adolescents. També, que no ha canviat una evidència permanent: quan es produeix una crisi (ara la pandèmia), la darrera preocupació col·lectiva sempre és la infància.
Ja que vivim un aniversari enmig del caos, no em queda més remei que militar contra l’oblit i per la construcció d’algun futur. Ja que l’epidèmia ha demostrat que infants i adolescents pateixen poc la malaltia però molt les respostes adultes, hauré de recordar que és obligatori pensar en els danys que els provoquem quan confinem la seva vida des de perspectives adultes. Ja que tota la crisi va per barris, la malaltia té una dimensió de classe social i l’empobriment encara afecta més algunes infàncies, hauré de reclamar prioritat per als que menys tenen. Ja que el que ara viuen és una sistemàtica reducció de les oportunitats educatives imprescindibles, hauré de demanar que no es parli de futurs problemes sinó de com compensar privacions. Ja que molts nuclis familiars estan veient com han de destinar tot el seu temps a treballar com sigui per sobreviure, recordaré que tenen dret a abraçades i a una dosi mínima de felicitat familiar, que no es tracta d’ensenyar competències parentals sinó de tenir temps per fer de pare o mare. Ja que tot són limitacions per relacionar-se i el diferent és més diferent amb mascareta, hauré de reclamar el dret a conviure entre diversitats i a no viure més segregacions. Ja que...
Potser podríem aprofitar l’avinentesa per anar a l’oculista de les mirades i netejar les ulleres entelades. Descobririen rostres d’infants i adolescents que ens fan preguntes: “Per què no em mireu?” “Per què no existeixo per a vosaltres?” “Per què teniu una mirada passota?” “Per què m’angoixeu?” “Per què voleu que sigui responsable i gran?”
El Criatures està a punt de fer deu anys. Un servidor ha compartit amb vostè, lectora o lector, més de dues-centes columnes. Escrivim i llegim perquè hem de recordar la nostra obligació de ser una oportunitat en la vida dels nostres infants i adolescents. Som al seu costat perquè hem de fer possible que puguin firmar la seva vida.
