Famílies, AMPArticipeu!
Quan el curs escolar va arribant a la seva fi es multipliquen les activitats de cloenda: festivals, cerimònies de graduació (tot i que de vegades penso que estem cerimoniant per sobre de les nostres possibilitats: voleu dir que els nens i nenes de P5 s’han de graduar?), premis a treballs de recerca, finals de molts esports extraescolars, xerrades finals d’Escoles de Pares, sortides conjuntes de famílies i alumnes… Darrere de moltes d’aquestes iniciatives hi ha la coordinació, l’organització o la col·laboració econòmica d’una AMPA (associació de mares i pares d’alumnes). AMPA, o APA (pares), o AFA (famílies), o APIMA (pares i mares), o… Es digui com es digui, darrere hi ha sempre un grup de persones voluntàries, il·lusionades, desitjoses d’implicar-se en l’educació dels fills a l’escola donant-hi suport, i per això mateix pateixen molt quan no hi ha la resposta que esperaven de les famílies. Tant esforç, tant temps esmerçat en aquella activitat… i ha vingut molt poca gent! Encara pitjor, aquell pare que diu: “Ah, vau fer això? No ho sabia! Esclar, com que no aviseu...” O aquella mare que -sense mala intenció- etziba “Jo és que no puc ser de l’AMPA, tinc molta feina!” davant una altra mare que somriu i calla per no ser maleducada. I llavors, la gent de l’AMPA que sí que hi han participat es miren i conclouen: “Sempre som els mateixos!”
Benvolgudes famílies de l’AMPA, APA, AFA, APIMA… no defalliu, eviteu les 5D del Desastre (desànim, decepció, disgust, derrota i depressió). Tot el que prepareu, tot el que organitzeu… val la pena i beneficia els vostres fills… i tots els altres fills de l’escola!
Benvolgudes famílies en general, interesseu-vos per col·laborar amb l’escola que heu triat per als vostres fills, comuniqueu-vos amb senzillesa i ment oberta amb les famílies dels companys dels vostres fills, doneu suport a les persones que voluntàriament ofereixen el seu temps per ajudar totes les famílies de l’escola. I, si us hi animeu… AMPArticipeu!
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: quan us vinguin ganes de dir “Sempre som els mateixos!”, agafeu aire, abraceu els companys que estan amb vosaltres, somrieu i estigueu ben certs que sereu més, i que sigueu els que sigueu… sou extraordinaris!