Que el risc zero no existeix...!

Com seran les activitats de lleure aquest estiu? Colònies sense jocs de contacte? Casals sense compartir el material? Campaments amb les tendes ocupades al 50%? Farem L’hora dels adeus cantant “Germans, dem-nos els colzes, senyal d’amor i sanitat”?

Monitores, monitors, caps… us admiro molt. Sempre, i aquest estiu encara més, perquè heu d’ adaptar les activitats d’estiu als temps coronavírics, a una normativa que-no-se-sap-ben-bé-mai-si-sí-o-si-no i a l’angoixa, el recel, la inquietud o, ras i curt, la por de tants pares i mares. És normal, esclar: són els seus fills i volen que mengin bé, que no tinguin fred, que no es posin malalts, que no es facin mal... De fet, hi ha alguns pares i mares que voldrien un Certificat Risc Zero. Però no es pot controlar tot. El risc zero no existeix. I això s’aplica a l’escola... i també al temps de lleure.

És curiós que tants pares i mares -molts d’ells monitores i monitors plens d’agosarada iniciativa quan eren joves- oblidin la seva pròpia infantesa i joventut, que, mirada amb els nostres ulls ISO, semblaria un infern de riscos extrems: termòmetres de mercuri, cotxes sense cinturó de seguretat, joguines sense logo UE ni prohibit 0-3, parcs infantils amb gronxadors metàl·lics rovellats i terra de ciment esquarterat, cases de colònies amb lliteres de tres pisos i portes sense barra antipànic i escales sense baranes...

Es fa difícil conciliar la necessària complicitat entre monitors i famílies amb la hiperregulació desconfiada. Però hi ha una part de la solució que és a les vostres mans, monitors i caps: heu d’excel·lir en la vostra responsabilitat i demostrar que, perquè us estimeu els infants, vetlleu per ells. Que teniu prou seny per realitzar activitats adequades a l’edat i les característiques dels nens; per assegurar-vos que es posen el protector solar quan fa sol i el jersei quan fa fred, i la mascareta si cal i quan calgui i les mans ben netes; per ensenyar-los a anar pel costat bo de la carretera; per dur una farmaciola a punt… i, a més, per fer activitats viscudes amb alegria i sense por!

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: famílies, envieu els fills a colònies, casals i campaments. No us ho penseu més. I, monitors i caps, creieu-me, us admiro molt. Sempre, i aquest estiu encara més.