La ‘guerra’ del gelat

BarcelonaEl ministeri de Consum preparava, des de feia anys, una llei molt necessària i llargament esperada: la prohibició de la publicitat d’aliments insans dirigida als menors d’edat. No tota la publicitat dirigida als menors, com seria lògic, sinó només la d’aliments insans. (No puc imaginar cap justificació per a la publicitat dirigida als nens; vull creure que en el futur la gent se sorprendrà en veure els anuncis que ara veiem: “Però, això era legal?”). Es tractava, doncs, d’una llei molt limitada, una proposta de mínims.

Llegeixo, decebut, que finalment la llei no veurà la llum. El ministre d’Agricultura s’hi ha oposat frontalment, amb l’argument (o potser amb l’excusa) de defensar les gelateries “tradicionals”, i per tant “la salut”. Pensa el ministre que els gelats industrials “del súper” no es poden comparar amb els “tradicionals”, que porten calci. A la meva infància, tots els gelats eren industrials; les gelateries “tradicionals” són més modernes. En tot cas, encara que puguin ser de millor qualitat, dubto que els seus gelats tinguin menys sucre (o més calci) que els industrials. I, sobretot, ¿heu vist mai un anunci d’una gelateria “tradicional”? No els poden prohibir fer publicitat perquè no fan publicitat.

Partidari de l'autoregulació

Quan l’obesitat infantil és un greu problema de salut a tot el món, i sobretot al nostre país, el ministre d’Agricultura s’ha mostrat partidari de l’“autoregulació”. És a dir, “que la indústria alimentària faci el que vulgui, perquè se’ls veu gent molt trempada, i segur que mai no faran cap publicitat que pugui incrementar el consum dels seus productes”.

Sorprèn veure a internet molts comentaris tipus “ens ho volen prohibir tot”. No, ningú volia prohibir els gelats, ni les galetes i llaminadures; només la seva publicitat. Quan un nen volgués espontàniament un gelat, ho podria demanar; quan els pares volguessin lliurement comprar un gelat, ho podrien fer. Només es tractava d’impedir que la publicitat manipulés els nens. Que aquesta publicitat és altament eficaç es demostra, precisament, per la força amb què l’han defensat. Saben que, si es deixés de fer publicitat dirigida als nens, les vendes de productes insans caurien de manera espectacular.

No hem de confondre la llibertat dels anunciants amb la nostra.