Gràcies i molta sort Aure
Avui és un article important. I insubmís. Insubmís perquè l’escric tot i saber que a la primera persona que el rebrà no li agradarà gens. Però m’importa un rave perquè és l’article que vull escriure i perquè, precisament ella, és això el que m’ha permès fer al llarg de tots aquests anys, el que em dona la gana o, dit en paraules literàries, llibertat creativa i d’opinió absolutes.
Avui és un article important perquè és l’últim que li envio a l’Aure, l’Aure Farran, que deixa la coordinació del suplement Criatures per dedicar-se a nous projectes professionals. Se’m fa molt estrany que sigui així perquè són molts anys intercanviant-nos correus electrònics, parlant i compartint, demanant ajuda i proposant-li temes.
Aquesta columna existeix perquè en el seu moment el Carles Capdevila va apostar pel contingut adreçat a famílies i al món educatiu en un nou mitjà com el diari ARA, i perquè més tard l’Esther Vera va continuar creient-hi. L’any 2011, quan hi publico el primer article, la coordinació anava a càrrec de l’Ariadna Trillas (gràcies, Ariadna, a tu també) i quan l’Ariadna va marxar per assumir altres tasques professionals l’Aure va aparèixer a la meva vida.
L’altre dia, a la festa de primavera de l’agència literària Ute Körner, vaig dedicar unes paraules a la Sandra Rodericks, la meva agent, i li deia el mateix que ara tinc al cap en pensar en l’Aure, que no puc evitar vincular-me emocionalment amb les persones en qui diposito la confiança dels meus escrits personals, perquè són material sensible i necessito que qui els rep, els mou, els fa créixer i els difon, sigui algú amb qui hi tingui una connexió especial. I això, l’Aure ho ha fet possible. Aquest és un aprenentatge, el de la vinculació de persona a persona, que he volgut transmetre als llavors tres menors d’edat a càrrec (MEC) i actuals major i menor d’edat a càrrec i major a semicàrrec (MES).
El món laboral o professional pot semblar fred i ho és en molts moments, i un diari o un suplement ha de funcionar de cara a barraca per poder tancar continguts. Però si no té ànima es nota. I crec que el Criatures és evident que la té i que si he pogut créixer com a excel·lentíssima pitjor mare del món ha sigut perquè va arrelar en terreny fèrtil i propici. Aure, molta, moltíssima sort, i gràcies de tot cor.
