Les ganes de llegir
He vist com força alumnes perden les ganes de llegir perquè els seus pares no són lectors i això els condiciona moltíssim. Però també perquè els professors de llengua potser no sabem triar lectures que els interessin prou o no som capaços de transmetre’n els valors i qualitats quan els treballem a l’aula. Ha de ser alguna cosa més que la superació d’un examen. Això és el que més o menys vaig voler expressar en públic quan la setmana passada vaig recollir el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil a Girona. Per lluitar contra aquesta realitat em vaig plantejar escriure la novel·la que va obtenir el guardó. Els alumnes saben que publico i sempre em demanen que els faci llegir alguna cosa meva, per saber si ho faig bé i sobretot perquè se’ls menja la curiositat. Volen que escrigui sobre les seves vides, i la veritat és que alguns amaguen bones històries, però mai m’ha interessat aprofitar-me de totes les intimitats que ens arriben d’ells o dels seus pares.
Em vaig plantejar que la novel·la que escriuria per a ells tindria els elements que em demanaven, com misteri, amor, aventura, alguns dubtes existencials i sobretot ritme. I m’hi vaig posar fins que la vaig acabar. Un dels darrers dies del curs, quan ja ho havíem fet tot i parlar de literatura, o directament de mi, no es podria considerar un acte subversiu ni perniciós, els vaig explicar com l’havia feta i van al·lucinar. Els vaig exposar l’esquema de capítols i personatges a la pissarra i van adonar-se que una novel·la no surt amb cinc minuts de concentració, ni una bona història s’escriu en un cap de setmana. I sobretot que no pots escriure bé sense abans haver llegit molt.
No em canso de reivindicar la presència de la literatura a l’ESO i al batxillerat com una prioritat (nacional), sobretot si desitgem una societat amb estadístiques de lectura millors. Crec que tots els alumnes tenen un gran llibre que els espera. La literatura parla de la condició humana i per això la considero imprescindible. I també perquè emociona i et fa millor com a persona. Als meus alumnes no els dic mai com han de pensar, no soc un adoctrinador, però sí que busco la intel·ligència en el fons dels seus ulls i els demano, a part que aprovin, que sisplau lluitin per defensar les llibertats. A ells els dedico La noia de la caravana en aquests dies tan intensos, i els dono les gràcies.