11/05/2019

La FMRPC i la Creu de Sant Jordi

Tot té una història. La de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) es va iniciar l’any 1981 a Santa Coloma de Gramenet. Reunions de mestres de diverses escoles que volien coordinar les seves iniciatives relacionades, principalment, amb dos àmbits: la millora de la formació permanent i la incidència a fer realitat unes determinades polítiques educatives que intensifiquessin la qualitat de l’escola pública. A la base hi havia els problemes reals que tenia cada centre escolar i que sabia que compartint-los amb els altres es podria avançar. Ras i curt: entitats independents lligades a un territori concret i amb uns mateixos objectius.

L’any 1983, a Roses, se celebren les primeres jornades que donen impuls i concreten encara més aquests objectius. Es reforça el compromís de continuar treballant des de cada associació buscant consensos i unificant activitats de formació, sobretot les escoles d’estiu i el tema general d’aquestes trobades. Però es pren una decisió que, vista amb perspectiva històrica, és molt intel·ligent: abans de crear una estructura estable volem potenciar encara més la necessitat d’avançar conjuntament. No es vol posar el carro davant dels bous.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta estructura arriba l’any 1986, a Lleida, ciutat que acull la creació de la Federació, on es distribueixen els càrrecs que ha de tenir i on s’aprova un nou document sobre quina escola pública volem, document que actualitza els que es van aprovar a les escoles d’estiu de Rosa Sensat els anys 1975 i 1976.

I ara el govern de la Generalitat atorga la Creu de Sant Jordi a la Federació com a reconeixement de la feina feta. Un honor, no cal dir-ho, però també una gran responsabilitat, perquè amb aquesta Creu s’envia un missatge: l’educació del nostre país continua necessitant la vostra reflexió i el vostre treball, una reflexió que sorgeix de les necessitats reals de les escoles. És la mirada de mestre la que ens uneix.

Cargando
No hay anuncios

I és un bon moment per recordar els mestres que al llarg dels anys han passat a l’altre costat de la riba i ens miren amb la tendresa que només es té quan vius d’una altra manera i que, amb sornegueria, ens repeteixen aquesta cançó: no us adormiu, reposeu, perquè feu molta feina i treballar cansa, com ens recorda Pavese, però no us adormiu. Felicitats, bona gent de la Fede!