Famílies nombroses

Quan es parla de famílies nombroses a tothom li ve al cap el soroll, l’alegria, la festa i el rebombori. Però fa poc una informació va revelar que la foto real és de les que es publiquen sense filtre, amb contrallum i els ulls vermells: el 28% de les famílies nombroses de l’Estat viuen amb menys de 1.500 euros mensuals, enfront del 16,6% de fa dos anys. I el 47% de les llars en risc de pobresa a Espanya corresponen a famílies nombroses.

DESCOMPTEQUÈ?

A casa som família nombrosa, tinc tres menors d’edat a càrrec (MEC) però formem part del tant per cent afortunat d’aquelles xifres de pel·lícula de terror. Però que no hagi de patir per arribar a final de mes no vol dir que no sàpiga el pa que s’hi dóna. Fa poc vaig revisar aquell carnet que et donen quan has parit o adoptat un tercer MEC, i vaig veure que caducava el 2020. Vaig respirar tranquil·la, encara em quedaven 4 anys. I no sé per què. No serveix de gaire. Sí, puc comprar bitllets de tren més barats... mentre em foti, faci cua i passi per finestreta, que es veu que les màquines es col·lapsen amb el concepte descompte família nombrosa. A TMB ni apareixem. Algun dia faran descompte als habitants de Venus, però per a famílies nombroses mai va bé, mani el partit que mani. I diuen els entesos que els bons descomptes vénen a la universitat. Però, esclar, només podré gaudir-ne tres anys, perquè al 2020 el carnet es convertirà en carbassa.

Quan visito museus o exposicions sempre ho pregunto: “¿Descompte família nombrosa?”, i em miren com si hagués demanat que m’untessin l’entrada amb salsa barbacoa. A tot arreu on vaig o apunto, en definitiva, a tot arreu on gasto, insisteixo: “¿Descompte família nombrosa?”, i només una de cada 10 vegades em diuen que sí. Ni els súpers on em deixo tres quarts de sou tenen en compte que sóc clienta vip perquè a casa hi tinc tres MEC que devoren més que tres colònies de tèrmits.

No, aquí ningú t’ho posa fàcil. Repeteixo, ni les institucions ni els comerços. Som una autèntica nosa. Una murga. Una llauna. Som els pirats que vam decidir tenir tres o més MEC i ara cal que assumim sols les conseqüències del nostre acte egoista i idiota. No haguéssiu tingut tants fills.

ESPERANÇA

Per això em vaig sentir tan reconfortada quan l’any passat vam viatjar a Irlanda. A tot arreu, fos un lloc públic o privat, oferien el family pass, una entrada molt més barata. La primera vegada que m’ho van aplicar vaig abraçar plorant la senyora que venia els tiquets. I ara imagina’t si ets una de les famílies nombroses que sobreviuen amb pocs euros. No m’ho vull arribar ni a imaginar. Bé, sí, m’ho imagino, m’indigno, i escric un article per reclamar que imitem els països civilitzats i, en lloc de tant bla-bla-bla, fem política de família. Som-hi?