Explicar l’adolescència a adolescents (i 2)
¿Heu provat d’explicar l’adolescència als vostres fills, filles o alumnes adolescents a través d’alguna imatge o metàfora que ho exemplifiqui? Si ho heu fet i heu aconseguit mantenir una conversa interessant i enriquidora al respecte, us felicito. Si no, no patiu, passa sovint quan plantejo aquesta activitat. La majoria de les vegades, els adolescents reals no connecten amb les explicacions i les imatges que els són transmeses, fan cares rares o de desconcert perquè no els arriben ni traspassen o bé perquè els neguitegen i els incomoden.
En gran part de les explicacions, campen al seu aire els estereotips i les visions deformades, deficitàries, esbiaixades, convulses o negatives de l’adolescència. Imatges com les de muntanyes russes, tempestes, cels encapotats, aigües agitades, camins que fan pujada, cims escarpats, deserts o fins i tot algun cactus o rara avis són algunes de les més recurrents. El contrapunt el posen les que remeten a la idea de festa, alegria, diversió, disbauxa, pastís, llaminadura, viatge, aventura, que habitualment solen representar l’estereotip invers. No és estrany que amb moltes els costi connectar-hi, a mi no em resultaria gaire atractiva tampoc la idea de tres a cinc anys –o més– en una muntanya russa ni la de tastar pastissos o gustos nous a tothora.
Són força menys les imatges que equiparen l’adolescència amb la vida, que aglutinen meravelles i dificultats de l’etapa i les relacionen amb les meravelles i dificultats del viure, que fan referència a créixer en autonomia personal, llibertat, responsabilitat, consciència i compromís personal i social. L’adolescència és un ple despertar a la vida, i entre el més peculiar que té hi ha el fet de començar a agafar les regnes de la pròpia vida.
Amb tot, sabeu què és el més sorprenent? Que mai ningú, en totes les vegades que he plantejat aquesta activitat, ha començat preguntant als mateixos adolescents com senten i veuen l’etapa en què estan. Si no ho heu fet encara o no ho vau fer així, podeu provar-ho. La millor manera d’explicar l’adolescència a adolescents és partint de com l’explicarien i amb quina imatge la representarien ells mateixos. El sol fet de plantejar-ho i donar-los peu a pensar-hi és educatiu per si mateix i pot esdevenir realment estimulant i substanciós.
