BanyolesAmb els contes està passant una mica el mateix que amb els jocs de taula: s’adrecen cada cop a edats més primerenques, sovint amb la promesa de preparar-los al gust per la lectura, a l’adquisició del llenguatge, a la gestió d’emocions i mil coses més.
Què necessita el cervell abans dels 2 anys?
Existeixen nombrosos estudis que expliquen per què els jocs de falda i la veu dels adults de referència dels infants cantant cançons infantils han estat claus pel desenvolupament de la nostra espècie, concretament en el procés de mielinització. Val la pena dedicar temps a investigar com aquests jocs i cançons han evolucionat al llarg dels segles d’una forma determinada a cada cultura. És bonic veure com, tot i no saber cançons o jocs de falda, ens surten de forma natural i som capaços d’inventar-ne de nous quan tenim un infant petit a les cames.
I per què busquem recursos a fora?
Els adults som sensibles i vulnerables durant els primers anys de la criança. Volem fer-ho tot perfecte, i potser pensem que si no tenim bona veu per cantar o no narrem històries molt didàctiques no estem donant contingut ric per al seu desenvolupament, i ens sembla bé explicar els colors a un infant d’1 any amb un conte. Ni tan sols ens qüestionem si asseure's davant d’un llibre és o no el millor quan són tan petits. Passa el mateix que amb el tema de jugar amb els fills: erròniament, donem per fet que és necessari i beneficiós.
O sigui que ara resulta que no està bé explicar-li un conte?
No exactament. El que ens està passant és que els adults volem anar molt de pressa i estem deixant de banda la pràctica d’un llegat valuosíssim: cantar cançons, fer jocs de falda i narrar històries sense cap suport extern. Aquestes són les coses que alimenten profundament el seu llenguatge, les que els donen recursos per tenir un joc més ric i imaginatiu i les que comencen a nodrir la posterior etapa de la imaginació. Ens hem de creure que tot el que nosaltres tenim per explicar és infinitament més ric que seure davant d’una pàgina plena de coses grogues que prometen sensibilitzar-los al color.
I què li explico?
Si no teniu pràctica, comenceu jugant a descriure tot el que feu, com ara preparar el pa amb tomàquet o parlar de la sortida del cap de setmana: ara prepararem la maleta i hi ficarem samarretes de màniga curta, veurem els avis, passejarem per un bosc ple d’arbres i potser trobarem pinyes o aglans.
Conclusió
Si voleu fomentar la lectura en infants menors de 2 anys podeu tenir contes, però no us oblideu de recuperar les cançons de bressol i els jocs de falda. Podeu preguntar als avis del vostre voltant si no en sabeu o no us en recordeu. Tot el que passa en el dia a dia està farcit d’oportunitats d’or per gaudir de la narració oral. Jugueu!
