FLORS DE BACH

Fins quan volem estar enfadats?

Fa uns dies deia que hem de dir al que sentim, encara que no ens agradi sentir-ho. No és el que solem fer la majoria d’adults ni el que ensenyem a fer a les criatures. Tenim tendència a negar o a ignorar les emocions que ens resulten desagradables -pensem que si no els fem cas desapareixeran soles-, o bé pretenem canviar-les per altres de signe contrari tan bon punt apareixen. Distraiem els nens per amagar-los el que és amarg, fem pallassades perquè deixin d’estar tristos, els fem fer-se petons perquè deixin d’estar enfadats. D’aquesta manera, el més probable és que acabin desconnectats d’ells mateixos o que se sentin malament per dins però hagin de dissimular-ho per fora.

Per poder integrar i transcendir qualsevol emoció difícil o desagradable, primer cal reconèixer que l’estem sentint. Però no d’una manera passiva. Dir al que sentim no vol dir resignar-se a sentir-ho indefinidament, no significa “Això és el que sento i no puc fer-hi res”. O pitjor encara, “Això és el que s’ha de sentir en aquestes situacions i no es pot sentir res més”. Potser de moment no podem fer-hi res o no podem sentir res més. Però si és desagradable, cal educar tant l’honestedat de reconèixer-ho i la paciència per transitar-hi com el desig de transformar-ho.

Hi ha persones que porten anys enfadades amb els pares, amb fills, amb germans, amb exparelles, amb amics, amb gent de la feina... i que no tenen cap intenció de transformar-ho. N’hi ha que estan tan convençudes de sentir el que correspon sentir o el que els altres es mereixen que res els ho faria canviar. Algunes es mostren fins i tot orgulloses de sentir-se enrabiades. El problema és quan atabalen els altres o contaminen l’ambient amb les seves emocions primàries no resoltes i, més encara, quan les encomanen a les criatures, i restringeixen d’aquesta manera la seva llibertat de sentir una altra cosa. Les emocions que un fet o una persona ens genera no sempre les podem escollir, però transformar-ho o no sí que és una elecció. Si el que sentim ens genera malestar o causa algun tipus de perjudici als altres o a l’entorn, el més savi seria reconèixer que ara per ara això és el que sentim, però que segurament seria més saludable sentir una altra cosa i que farem tot el que sigui possible per arribar a sentir-la.