Deures d’estiu (per a pares)

El meu amic Benet em diu que aprofita les vacances per posar-se al dia i preparar el curs que ve. Li pregunto què estudia i què llegeix, i em diu que no res, que ho fa amb el mòbil, com els alumnes. I també com ells s’ajeu al sofà, posa el mòbil a terra i es dedica a mirar vídeos dels youtubers amb més seguidors.

Tenim uns alumnes, em diu, que no llegeixen llibres ni diaris, ni miren la tele. Viuen en un altre món, i no pot ser que no en sapiguem res. I si no sabem què veuen ni en quin món viuen no els podrem arribar a conèixer bé, i si no els coneixem bé no podrem fer bé la nostra feina. Em convenç que faci el mateix, i la veritat és que l’experiència resulta interessant i inquietant.

Els youtubers amb més èxit responen gairebé sempre al mateix patró, que a mi em recorda el dels adolescents i joves eixelebrats i superficials que protagonitzen tantes pel·lícules americanes d’humor per a joves, com ara American pie o Dando la nota. La mateixa mena de nois superficials, ben plantats i mal parlats, amb un llenguatge empobrit i una gesticulació de cinema mut, que parlen de sexe sense embuts i fan brometes més o menys enginyoses. Nois que construeixen relats purament evasius i acrítics situats en una quotidianitat festiva, consumista, individualista i feliç. I com que busquen tenir com més seguidors millor, els de més èxit a Catalunya són sempre en castellà. Tafanegeu, per exemple, alguns vídeos d’El Rubius, amb més de 14 milions de seguidors; d’AuronPlay, amb uns 4 milions, o dels també popularíssims (sempre nois) Wismichu i The Grefg. Són nois que s’hi guanyen molt bé la vida i que superen en audiència els presentadors més coneguts de la televisió de sempre. Són nois, a més, que s’han inventat un nou ofici, ben pagat, que molts dels nostres alumnes (i fills) també voldrien fer, perquè només cal ser simpàtic i enginyós.

Però no s’hi val concloure que anem molt malament i que tots aquests vídeos són una pèrdua de temps. No s’hi val dir als nostres alumnes o fills que en lloc de mirar-se aquestes ximpleries haurien d’estar llegint literatura de la bona. El que cal és mirar d’entendre què passa i cap on anem. Perquè el mitjà no és el problema de tanta ximpleria. La xarxa és oberta a tot. Al terrorisme, a la pornografia, però també a la cultura i la reflexió. També hi ha youtubers que parlen de llibres. Si no entenem el fenomen, no el podrem aprofitar!