02/01/2021

Al 2021 li demano...

Un primer objectiu facilíssim, tipus currículum transversal de P3 del segon trimestre: que sigui només una mica millor que el 2020. Que sí, que li demano moltes més coses, però amb aquest primer objectiu ja em donaria per contenta perquè, tot i que acabo molt bé l’any, en fi, no tinc ganes d’una nova pandèmia, d’un rerebrot de la pandèmia, d’un rereconfinament per un rererebrot dels pebrots de pandèmia i la mare que la va matricular.

Que sí, que n’he après moltes coses i ja no soc la persona que era fa un any (de fet, em noto que he mudat de pell i sense necessitat de cap píling químic o biològic). D’acord, els majors i el menor d’edat a càrrec (MEC) i jo no ens relacionem igual i hem descobert coses els uns dels altres que ni Harrison Ford a Blade Runner es creuria. Però ja està. Punt. Podeu estar ben segurs que n’estic fins als cabells blancs semidespintats de la coroneta, d’aprenentatges. Prou! Finitto! Ended! Basta!

Cargando
No hay anuncios

A veure. Que tampoc és exactament així, perquè m’agrada aprendre coses. Però el que vull aprendre aquest any no tinc ganes que tingui a veure amb cap patiment. El dolor, la pena, la merda, la caca i la porqueria ja se’n poden anar de trasllat a casa d’una altra progenitora. Aquest any vull aprendre a acceptar que tot em va de conya. Que la felicitat, fins i tot, pot ser permanent (fortíssim). Que felicitat tampoc vol dir anar borratxa d’eufòria tot el dia, que hi ha graus i dies de felicitat mínima i tot això i blablabla, i que un dia gris també el permetré, però ja m’enteneu. I, si no m’enteneu, mala sort perquè aquest és el meu propòsit de l’any i, a qui no li agradi, adeu, bye bye, ciao caro bello, etc.

Per començar, tinc clar que continuaré anant a les meves classes de zumba amb el Juanda i les companyes zumbones : la Montse, la Carme i la Maite (Adriana, vuelve!). Sobretot perquè quan torno de les classes se me’n refot que ningú hagi fet el sopar. O que no hi hagi res a la nevera i ningú hagi pensat que calia anar a comprar. Llavors soc capaç d’obrir un bric de caldo (de qualitat, que la felicitat amb bons aliments és més gran) i ser la mar de feliç. I per continuar riuré molt, estimaré els amics i qui m’estimi, i explicaré als MEC que aquest any sí. Aquest any sí. I ells em miraran com dient “la mama s’ha xalat ”, però ja se sap. I a mi no m’importarà perquè potser tindran raó. Però, i què? Feliç 2021!