Desconfinar emocions
Soc la primera que, quan va començar el confinament, m’autoreceptava i recomanava esperança i tantes dosis de rialles i bon humor com la situació de cadascú ens permetés. En plena tempesta no et pots entregar a la pena ni posar-te a lamentar que el vent et bufi en contra. L’objectiu és sobreviure. Si vols arribar a port sa i estalvi, has d’afrontar la tempesta, ajustar les veles i mirar de reequilibrar la quilla per mantenir l’estabilitat de la nau.
Un cop atracats, revisarem el vaixell i repararem els desperfectes. Agrairem les aigües calmes del port i el bagatge acumulat. Ben segur que haurem guanyat experiència com a navegants. Amb sort, potser també perícia. Això ja no és indefectible, s’haurà de veure i s’haurà de reforçar per assegurar-nos que sigui realment així i consolidar-ho (en parlarem un altre dia).
El que també és gairebé segur és que la majoria haurem perdut alguna cosa en la travessa. A algunes persones, algun cop de vent o alguna onada gegantina els hauran trencat el cor o negat els ulls. Altres, arribarem aparentment senceres. Però fins i tot les que hàgim viscut una tempesta menys virulenta, ens descobrirem alguna ferida. Després d’una gesta probablement heroica al timó, desembarcarem i se’ns continuarà movent tot com si encara naveguéssim. Ens vindran a visitar emocions que a alta mar hem hagut de retenir -la barca no estava per llastos-, i que un cop a terra ferma es faran sentir, se’ns faran presents sense convidar-les i ens reclamaran ungüents.
L’odissea no ha acabat. Ara entrem en fase de desconfinar emocions. Fer-ho en contextos grupals o socials, com ara l’escola, no només és imprescindible, sinó que té un poder reparador i reconstituent més gran. Les ventures i desventures d’altres que ens ressonen a dins o que ens rescaten de les nostres són bàlsams. La diversitat de prismes i veus que amplien la pròpia esdevenen àncora, riquesa, aprenentatge. El batec comú de tot de cors desconfinant-se junts permet teixir aliances poderoses per subscriure compromisos de futur ineludibles. Ens esperen noves travesses i haurem d’embarcar de nou, en un mar tan incert com bell i apassionant. Si volem fer-ho refets, confiats, una mica més savis i resilients, toca escometre irrenunciablement i amb destresa la desescalada emocional.