Deixes que vinguin a follar?

¿Hem de deixar que els fills portin la parella a casa i dormin junts? Aquesta pregunta sol obrir un debat, relativament freqüent, en què tothom vol tenir raó però ningú els l'acaba de donar del tot. Hi ha qui no s'ho vol ni plantejar. No ho permet de cap de les maneres, i tampoc vol saber, ni imaginar, ni preguntar què fan els seus fills i, sobretot, on ho fan. Només faltaria això!

Hi ha qui els permet de dormir a casa, però en habitacions separades. Hi ha qui afirma, potser evocant els seus temps juvenils, que l'aventura del sexe ha d'anar lligada a la dificultat, a una certa transgressió i a la improvisació. Aquesta és una idea atractiva, perquè la majoria dels pares no han pogut gaudir mai d'un llit decent per a les seves primeres trobades d'amor, de manera que recorden amb emoció, amb humor, amb entusiasme o amb nostàlgia els llocs i les circumstàncies més variades de les seves primeres vegades: dins un sac de dormir que va acabar esparracat; sobre la gespa humida d'un parc municipal, de nit, després de saltar-ne la tanca; a la platja una nit de Sant Joan; a la piscina il·luminada, de nit, d'un hotel; als vestidors del gimnàs; en un paller; a l'escala d'un edifici; en un ascensor; a la caixa de la furgoneta de repartiment del seu pare; al terrat de casa, sota les estrelles; als lavabos de l'institut; en un carreró del Poblenou, entre fàbriques que ja no existeixen; entre les bales de cotó del magatzem d'una fàbrica familiar; a dins d'un casalot abandonat; en un cobert; al camp, entre un tractor i un Citroën de l'any 45...

Hi ha qui, directament, amb l'argument que els hem de protegir de tota mena de perills, els convida a fer-ho a casa, els compra llits amples i condons i els instal·la llums íntims. Hi ha qui només els hi permet quan veu que la relació ja sembla consolidada perquè ja fa tres o quatre mesos que surten junts, i el noi o la noia són educats i bona gent. 

El que passa és que, quan consentim que vinguin a casa, potser també acabarem consentint que s'instal·lin amb la parella a veure sèries de televisió, que ocupin el pis el cap de setmana que no hi som, que ens deixin els plats i la roba per rentar i que no tinguin cap interès a volar pel seu compte, a esforçar-se a buscar una feina compatible amb els estudis i a independitzar-se. Aquest és el fons del debat: ¿volem que creixin, o els volem fent de criatures consentides uns quants anys més? ¿Voleu dir que no acabarem tenint els nets a casa?