‘A por ellos’

Els firmants d’aquest article defensem que quan una família o uns mestres tenen un conflicte la solució és parlar-ne aviat i amb la persona més convenient. Si no s’arriba a un acord, intervé la direcció i, si convé, la inspecció. El més important és no trencar el vincle de confiança. Però es veu que estem equivocats. Societat Civil Catalana ha redactat un imprès perquè les famílies facin una denúncia si consideren que les escoles han lesionat els drets de la mainada. Demanen que s’hi adjunti tota mena d’informació: manuals que falsegen la realitat, exercicis tendenciosos o exhibició de símbols polítics. Tot plegat, segons afirmen, perquè l’educació ha de ser neutral. Nosaltres hem seguit les instruccions de SCC i hem passejat pels carrers amb una carpeta plena de fulls de denúncia per fer-los-hi arribar. Exposem alguns exemples del treball que hem realitzat. Hem denunciat escoles que es diuen “verda”. ¿Escola verda? Quina manipulació! Això del canvi climàtic és pura ideologia, per això amb el 155 s’han paralitzat els cursos sobre sostenibilitat adreçats a docents. Escoles lliures? Lliures? Vinga, home, denúncia al canto. Escoles vives? Més denúncia, perquè aquí els únics vius són els mestres manipuladors de ments infantils.

També hem revisat diversos projectes educatius i hem trobat algunes perles. Per exemple: hi ha escoles que treballen per resoldre de manera pacífica els conflictes. ¿Voleu un cas més clar de manipulació? ¿Què en farem dels policies que atonyinen i, sobretot, dels diners honestos que alguns obtenen amb la venda d’armament? També hi ha escoles que afavoreixen la participació de l’alumnat en la presa de decisions. Si comencem així, a secundària s’apuntaran a totes les vagues. I ara totes les escoles són inclusives. Només ens faltava aquesta, que arribem a pensar que tots tenim els mateixos drets; ben clar que no és així, perquè no hi ha presos polítics, sinó polítics presos i ministres i fiscals reprovats que campen arreu i personalitats indiciàriament acusades d’embutxacar-se diner públic. Fins i tot hem trobat una escola que es diu Ramon Llull. Com si ens poguéssim permetre el luxe d’homenatjar els plurilingües! ¿Que no n’hi ha prou amb la llengua mare de totes les llengües? I hem preparat moltes més denúncies. Per acabar, ens hem fet una selfie.