La cultura de la revisió
Els darrers dies del curs escolar sempre hem de solucionar problemes inesperats. El pitjor són les revisions de les notes. De primer a tercer d’ESO els alumnes acostumen a marxar conformats. Se’n van de vacances amb més aprovats dels que es pensaven, i en cas de desastre inapel·lable sempre queda el consol que la partida final es donarà a quart. Justament a quart i a segon de batxillerat, per ser cursos on es juga una titulació, les pressions amb les notes són més intenses.
El festival d’aprovats al darrer minut i els regals de tres al preu de dos fan que, sincerament, la nostra professionalitat es devaluï. Alguns tutors o coordinadors semblen els pares i mares de les criatures i volen que els seus alumnes aprovin sigui com sigui. Tot i les segones rebaixes, sempre n’hi ha que cauen fora de la cistella dels graduats. És llavors quan arriben les sorpreses i les llàgrimes. Alguns alumnes no es poden creure que no hagin aconseguit el títol. Els que els suspenem, previsors i escarmentats, els anem a buscar per ensenyar-los les correccions que no els han fet graduar. Gairebé sempre els resultats són clars i previsibles, però els alumnes s’ensorren i ploren. Ens fan sentir culpables i és aquí on es venen les falses esperances.
Obligatòriament hem d’informar els alumnes i les famílies que poden demanar una revisió de les proves i forçar una avaluació extraordinària. I al final ho fan. Aquest any ens n’hem trobat més que mai. M’ho confirmen col·legues d’altres centres. El tema acaba a Inspecció i cal fer tot un protocol de seguiment exhaustiu i feixuc, escrupolós en el fons i en la forma. Jo me n’he empassat un parell, que m’ho van dir el mateix dia de Sant Joan, que no em van deixar ni menjar-me la coca en pau. A les vuit del matí del dilluns ens reuníem tots els professors que teníem aquells alumnes. Prèviament vam tornar a corregir els exàmens finals com demanava la sol·licitud. La nota encara li baixava més. El suspens era més clar que l’aigua. No el podíem aprovar de cap de les maneres perquè n'hi quedaven tres i el nivell de les proves era paupèrrim.
Totes les sol·licituds van acabar amb el mateix resultat. Totes. Va ser una pèrdua de temps absoluta. Però això es fomenta des de dalt i després corre la veu que si pressiones i impliques Inspecció arribarà el miracle, i el miracle que volem és que els alumnes facin el que toca, que és aprovar per mèrits propis.