Una aventura espacial

Poseu-vos còmodes i ajusteu-vos el cinturó, perquè el viatge ja comença. El nostre objectiu: la Lluna. El nostre guia: ni més ni menys que Snoopy, el famós gos de les tires còmiques. La nau que ens hi portarà: una sèrie que ha estrenat el servei Apple TV+ anomenada Snoopy in space i que és una delícia per a criatures a partir de 5 anys que deixarà també abduïts els pares.

Creada coincidint amb el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna, arrenca amb el somni de ser astronauta de l’Snoopy, que aconsegueix entrar a la NASA. La sèrie combina dues prioritats: ser divertida i ser didàctica. És una barreja que no és gens fàcil d’aconseguir, perquè sovint quan una ficció vol fer de mestra s’acaba convertint en una lliçó. Però en aquesta sèrie s’assoleix de manera fluida. L’Snoopy i el Woodstock proporcionen els moments còmics fent trapelleries per la nau i generant situacions de caos, mentre que la intel·ligència artificial que els acompanya durant el viatge aporta les explicacions científiques. Aquesta veu també exerceix de narradora per compensar la manca de diàleg dels dos astronautes protagonistes.

Mentrestant, donant suport des de la Terra, hi ha el Charlie Brown i els seus amics. En aquestes escenes no hi trobareu l’humor adult que caracteritzava les tires còmiques que va crear Charles M. Schulz. I és que per adequar la sèrie al públic infantil s’han eliminat els comentaris d’adult que tradicionalment han fet aquests personatges. Però sí que hi trobareu, en canvi, el mateix estil visual de les tires còmiques, que tenen un encant únic i que la sèrie manté amb una animació en dues dimensions senzilla i molt bonica.

Cada episodi, d’una durada molt curta (8 minuts), se centra en una missió diferent. Això dona a la sèrie direcció narrativa, marca una trajectòria per als dos astronautes, que cada cop arriben més lluny, i dona moltes oportunitats per mostrar els personatges treballant en equip, amb la Marcie i el Franklin aportant dades que complementen les explicacions de la intel·ligència artificial. Les gestes són el resultat d’un esforç conjunt. Fins i tot l’etern perdedor que és en Charlie Brown té motius per sentir-se orgullós. Acabareu la sèrie amb un somriure i havent après un grapat de coses sobre viatges espacials simplement gaudint de l’aventura.