‘El llenguado’. Uf...

Lamento molt haver de parlar malament d’un programa de televisió com El llenguado, fet amb la millor de les intencions. Però no ho puc evitar. El títol mateix em sembla una brometa absurda. Crec que si es tracta d’ensenyar, de divulgar o d’estimular l’ús de la llengua, anem malament. Aquesta primera emissió ens parlava de les varietats funcionals dialectals de la llengua, però amb una falta de rigor que convertia les paraules en una mena d’artefactes antics que mereixen un interès gairebé arqueològic. Els presentadors trobaven curiós que algú digués botir per inflar, sense molestar-se a comentar la vitalitat d’aquest verb i a remarcar d’on venen botifarra o embotit. Més endavant ens advertien que la paraula apetit i els seus derivats són perfectament correctes. Què hi guanya, amb aquest comentari, una llengua que opta, tradicionalment, per gana i per venir de gust? Sense ordre ni concert, s’esmentava la incorrecció de tenir que o de lo que passa. Per a quin públic? El llenguado em sembla un despropòsit. De fet, suposo que la intenció és només entretenir. L’entreteniment de mirar-se el melic. Que curiós que és això del català. Mira quina paraula més rara. Una visió folklòrica de la llengua, com qui parla dels estris del camp, dels terrissaires o dels de la pesca artesanal.

D’ensenyar la llengua ja se n’ocupen els professors. I per prestigiar-la, el menys indicat és parlar-ne directament. El que cal és fer-la atractiva i necessària. TV3 ho fa esplèndidament des de la informació i els esports. Però aquí perd una oportunitat. Si es tracta d’entretenir, el millor és fer ficció. I tocar de prop el públic més jove, el grup social on l’ús està reculant. Dinamarca, un país més petit que el nostre, està produint sèries de volada internacional. Això prestigia la llengua, la fa atractiva, respectable, moderna, competitiva. I més enllà de la llengua, també és una inversió de país: Forbrydelsen o Borgen han posat els danesos en l’imaginari col·lectiu. La llengua guanyarà terreny, entre els nostres joves, quan sigui la llengua dels seus herois i dels seus dolents. Merlí va ser un primer pas en aquesta direcció. Però es pot anar més lluny. TV3 ha de reforçar la seva funció normalitzadora en el terreny de la ficció. La llengua es promou fent-la vehicle d’experiències interessants. Com l’amor, l’amistat o la bona ficció audiovisual.