El ninot de neu

La canalla es va fer un fart d'obrir regals durant el Nadal. Ho sé perquè, encara que cada any ens proposem no excedir-nos en aquest apartat, entre avis, àvies, tietes, tiets, cosins, amics i saludats les criatures acaben cobertes de regals. Però, ep, n'hi ha un que encara no hem obert. El que ens va fer Filmin, que durant les festes va estrenar El ninot de neu, un clàssic que hauria de formar part de la memòria de la infantesa de qualsevol infant. Es tracta de l'adaptació del conte homònim de Raymond Briggs, que presenta un nen que fa un ninot de neu que, quan arriba la nit, pren vida. Tots dos junts es fan amics durant la nit i s'ho passen molt bé, però l'endemà, quan el nen es desperta, descobreix que el sol ha desfet el ninot de neu. És una història molt senzilla que al mateix temps conté moltes de les emocions que defineixen la vida: la màgia de la infantesa, representada amb la il·lusió amb què el nen fa el ninot, la sorpresa de descobrir una cosa inesperada, la imaginació infantil, l'alegria de fer un amic nou i passar-s'ho bé de forma espontània, i la tristesa d'experimentar i ser conscient per primer cop que la vida és finita i que res dura per sempre.

I tot plegat, sense diàlegs. De fet, l'absència de text és el motiu al qual l'editor del conte va atribuir el fet que no fos un èxit. No es podia llegir en veu alta abans d'anar a dormir, argumentava. En canvi, el seu llenguatge visual era perfecte per a la televisió, i així va acabar sent adaptat en forma d'especial nadalenc per Channel 4, on van afegir a la història una visita al Pare Noel que no era al conte original. L'animació, feta a mà, els va donar un punt màgic a aquelles imatges en moviment, acompanyades d'una banda sonora preciosa, i es va convertir en un èxit immediat que va fer augmentar de retruc les vendes del conte. Des d'aquell 1982, l'emissió d'El ninot de neu s'ha convertit en una tradició al Regne Unit que ha passat de generació en generació, un moment bonic per reunir-se en família i mirar una història que omple d'il·lusió i tristesa alhora. Prova de la popularitat d'aquest especial és que l'any 2012 se'n va fer una seqüela que va ser prou correcta, copsant relativament bé allò que feia únic l'original. Ara a Filmin les podeu veure totes dues, enganxades sota el títol El ninot de neu. Aquests dies de fred, us escalfaran el cor.