La teleporqueria i l’escola

Segons el dossier Consum i percepcions dels mitjans audiovisuals a Catalunya 2019, publicat pel Consell de l’Audiovisual, els nostres adolescents veuen més d’una hora diària de televisió, gairebé sempre sota demanda. Els programes més vistos són els d’entreteniment, lleugerament per sobre de la de ficció, que veuen preferentment a Factoría de Ficción i a Neox, sempre en castellà. De manera que ens podem imaginar el nostre adolescent tipus (el dossier no diferencia per sexes) com un noi que s’entreté amb Mujeres, hombres y viceversa i que després encara segueix els amors d’aquestes parelles intenses a l’Instagram i a YouTube, perquè la gràcia del consum audiovisual dels més joves és que s’expandeix des de la tele a la xarxa i a les converses de pati. El 24% dels adolescents i joves enquestats asseguren que busquen a la xarxa els comentaris sobre el programa que acaben de veure.

L’estudi també ens diu el que sabem prou bé: que miren poc les notícies i que el 55% dels enquestats consumeixen tele sense control familiar. En el que tothom sembla estar d’acord (77%) és que l’escola hauria de fomentar l’esperit crític de l’alumnat amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials. N’he parlat en altres articles. Crec que als instituts hi ha gent preparada per parlar de versemblança i realitat, i orientar els alumnes en relació a les notícies falses i els continguts tendenciosos o acientífics. Però em sembla ridícula la pretensió de delegar en l’escola l’esperit crític en relació a aquesta televisió plena de concursants o de gent de s’exhibeix impúdicament, i de jurats que cauen bé de tan malament com cauen.

Sovint els pares, quan veuen que la seva filla segueix les aventures amoroses de Mujeres, hombres y viceversa, no tenen més recursos que dir “No miris aquesta ximpleria masclista plena de dones operades”, o coses per l’estil. I potser ens agradaria que als centres d’ensenyament ho fessin més bé i els donessin més arguments, però això és senzillament impossible. Entrem en un terreny carregat d’ideologia. Parlar d’aquests programes és parlar de la nostra manera d’entendre la realitat i els valors. Però aquesta és la gràcia! Una persona lliure i amb criteri propi no és una persona a qui s’ha estalviat el contacte amb l’horror, el masclisme, la injustícia o l’estupidesa. Al contrari.