Cites, ficció i educació
Les cites inicials dels llibres ja ens indiquen per on han de transcórrer tant el contingut com el to de les pàgines que les segueixen. Per exemple: Mar Esteve inicia el seu llibre Aventures d’aprenentatge amb aquesta cita de Freire: “L’escola que és aventura, que camina, que no té por del risc [...]”. Podríem també remetre’ns a l’experiència de cursos i conferències que comencen o es tanquen amb fragments de Freinet, Steiner, Mèlich, Montessori, Esquirol, Garcés, la colla de Barbiana, etc. Al costat d’aquests tipus de cites, que podem considerar més pròpies d’un discurs reflexiu, en trobem d’altres que ens acosten a la ficció, fins i tot al surrealisme. Penseu, per exemple, en Alícia, penseu en la pipa de Magritte o en el mirall de Stendhal. No dubtem que també són maneres de fer exercitar el pensament, perquè qualsevol obra de ficció ens pot aproximar a la realitat, ens pot convidar a parlar de què som i de com volem ser.
Des de fa un temps, tal vegada per allò de la multimodalitat, sovintegen en les presentacions l’ús d’acudits, de quadres, de fotografies i, per què no, de fragments de pel·lícules. Així que és probable, i gosaríem afirmar que també desitjable, que a partir d’ara algú faci ús de fragments de Uno para todos o de Las niñas. Uno para todos, de David Ilundain, explica la història d’un mestre substitut de qui sabem ben poca cosa i que s’acaba reconciliant amb ell mateix en la mesura que és capaç d’ajudar a reconciliar els nois i les noies de la classe. Las niñas, excel·lent opera prima de Pilar Palomero, ens regala el retrat d’un grup de nenes que comencen a transitar per les turbulències pròpies de l’adolescència; l’atenció es focalitza a poc a poc en una d’elles, plena de dubtes i de silencis.
I una notícia més. Editorial Octaedro publica Otra educación con cine, literatura y canciones, de Jaume Carbonell i Jaume Martínez Bonafé, un assaig esplèndid farcit de referències sobre el setè art, la literatura i el món de les cançons. Aprofitem aquestes propostes per donar color a les nostres reflexions i a les nostres activitats educatives, perquè no dubtem que totes pretenen el mateix que va pretendre Magritte el dia que va pintar la famosa pipa i a sota hi va escriure “ Ceci n’est pas une pipe ”.
