Apunteu-vos al ‘gatoaching’!
Aviat farà sis anys que vam anar a Caldes Animal, la protectora de Caldes de Montbui, per recollir la Capo i el Fu, dos gatets germans de pocs mesos que necessitaven una acollida temporal. Bé, “temporal”... Dels quatre mamífers bípedes de casa, jo vaig ser l’únic que es va creure de debò que l’acollida era “temporal”. I, sí, des de llavors vam ser sis germans mamífers a casa. Els gats no són persones... però sí que són de la família. Els nostres fills ho van assumir així de seguida... i els gats també, i es deixen abraçar, remenar, petonejar i amanyagar. Els nostres gats han fet millor la nostra família, afegint-hi responsabilitat i afecte.
Però és que, a més, he observat que els gats, tots els gats, ens ensenyen a viure millor. És el coaching dels gats... el gatoaching!
Per exemple, potser tenen una cicatriu, o l’orella escapçada, o el pèl no gaire llustrós... però això tant els fa: caminen amb orgull i delicadesa, mirant a dreta i esquerra amb el cap ben alt. El gatoaching ens diu que fem el mateix: que estiguem orgullosos del nostre cos, i el portem... com gats! Els gats també tenen molta paciència: quan veuen un ocell en la distància es queden molt quiets. Miren, tornen a mirar... i arrenquen a córrer. Si no l’agafen, tornen a seure, i esperen una nova oportunitat. No es lamenten, no criden ni donen la culpa a ningú. Es diu que són esquerps, però la veritat és que els agrada molt la companyia, i et fan part del seu clan: es freguen amb tu perquè volen agafar la teva olor i deixar-hi la seva. Saben descansar: dormen a gust, tant com poden i volen... I per això quan estan actius, estan molt actius, i tenen molta energia. Els gats viuen el present, no atresoren coses. Són experts en mindfulness : la seva vida és atenció plena! I podrien ser mestres de ioga: els heu vist quan es lleven de dormir, i s’estiiiiren, i badallen, i es tornen a estirar...? I llavors seuen, i miren a la distància... Són dignes fins i tot quan estan al sorral!
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: no cal que tots siguem “de gats”, però sí que siguem bons germans mamífers. Acosteu-vos en família a la protectora del vostre poble o ciutat, on sempre necessitaran donacions, voluntaris, i cases d’acollida. Adopteu, no compreu... i apunteu-vos al gatoaching!