"Arrachez-vous de vos écrans"

Allunyeu-vos de les pantalles! Fa pocs dies, Bruno Le Maire, ministre d'economia de França, va fer una defensa meravellosa de la lectura davant d'un grup de joves (el podeu escoltar aquí). D'entrada, no planteja la lectura com un deure lligat a la formació, sinó com un plaer. "Llegiu. No us podeu imaginar el plaer que us donarà". Els beneficis que ens aporta tampoc són descrits en termes d'utilitat pràctica, sinó de creixement personal: la lectura ens desenvoluparà la imaginació i ens farà comprendre millor qui som. "Una persona que no coneixeu, i que potser no coneixereu mai, us dirà a l'orella, en el silenci de la lectura, coses sobre vosaltres que potser no hauríeu entès mai". Ens diu que la lectura ens farà entrar en mons nous en què no hauríem entrat mai si no fos per les paraules. Ens permetrà posar paraules a coses que sentim. I això ens farà veure que no estem sols. Per això la lectura és una activitat solitària que ens connecta amb el món. I acaba dient que ens allunyem de les pantalles i ens acostem als llibres, perquè les pantalles et devoren i els llibres t'alimenten.

Trobo que és magnífic que un ministre d'Economia, i no de Cultura, parli de la lectura als joves. Le Maire és un polític conservador. Cap ministre de la dreta que hem de suportar aquí és capaç de fer un discurs com aquest. 

A la xarxa li retreuen que bescanti les pantalles, perquè el seu discurs s'ha popularitzat precisament a través dels mòbils. Però és evident que Le Maire fa referència a l'ús alienador de les pantalles. Ja sabem que les pantalles també són bones, com també sabem que hi ha llibres que difonen mentides, ideologies execrables i creences absurdes. I llibres dolents que ens fan perdre el temps.

Però no n'hi ha prou amb les paraules. Els fets: avui he parlat de literatura amb un grup d'alumnes d'11 anys, a la biblioteca pública de Collserola. Hi he vist una veritable passió per la lectura. Cada setmana un llibre, i tenen pressa per al llibre nou. Increïble. No ho he vist pas a tot arreu. Deu ser una suma de coses: els pares, els mestres, la bibliotecària que els proposa les lectures i els deixa els llibres. Em parlaven de la lectura amb el mateix entusiasme que el ministre. 

Però, ¿superaran l'arribada de les pantalles a la seva vida, cap als 12 o 13 anys?