15/03/2022

Aprendre a dependre

2 min

Vivim en un món que ens acull i ens planteja dubtes que mai no podrem acabar de resoldre. Som indigents, sempre amb mancances tant en la nostra versió cognitiva com en l’afectiva. La condició d’indigent no encaixa amb la d’influencer. Un influencer pretén exercir la seva acció sobre algú. Un indigent allò que busca és la complicitat amb aquest algú perquè necessita trobar respostes als dubtes. 

Haurem de llegir a poc a poc la nova proposta curricular, però ja avancem que ens semblarà bé si en comptes de donar més volada a la figura dels influencers, dels que s’exhibeixen amb el propòsit que seguim els seus passos, focalitza la figura de les persones que saben comprometre’s amb el dubte i amb la conversa. Perquè un currículum ha de promoure la construcció de preguntes pertinents, més que de respostes vàlides. A l’inici sempre hi ha d’haver una pregunta, un dubte que atreu i que obre la porta cap a un espai desconegut. Dubtar és sacsejar la pròpia experiència fins que sorgeix un pensament nou, que abans no hi era. Qui dubta aspira a una altra situació, però sap que no hi pot arribar sol, que necessita els altres, que s’ha de comprometre amb la conversa.

No aprenem com individus aïllats, el saber ni es genera ni es troba en el cap d’una sola persona, sinó que ens espera en una plaça que té un nom: interacció. Ni tu, ni jo. El que tu i jo farem és ser receptius a la paraula diferent, a la veu que no parla com la meva, a la que em qüestiona. Escoltarem el que diem, el que hi ha més enllà del que diem, i escoltarem també el que no diem, els nostres silencis. Així podrem crear un espai que anomenem d’hibridació. Aquest espai abans no hi era i no hauria estat possible sense la nostra conversa. 

Atesa la nostra condició d’indigents, un currículum només té sentit si se sustenta en aquestes dues bases: compromís amb el dubte i compromís amb la conversa. Perquè ens necessitem per aprendre. No com a iguals, sinó com a diferents, com a persones que sabem criticar i acceptem la crítica, com a persones que ens trobem en posicions diferents quan observem allò que tenim davant. Necessito que m’ajudis a transformar la meva mirada. Depenc de tu. No vull aprendre a aprendre sol. Vull aprendre a dependre de tu, de la conversa que mantenim per portar més enllà els dubtes que compartim.