Els amics ens influeixen molt però la família més
Quan tenia uns catorze anys, tenia un amic –llavors molt amic– misteriós, pàl·lid –no, no era un vampir–, lector i cinèfil com jo, que m'influïa molt: em va aficionar a Richard Bach, a la Mafalda i a Supertramp. Ell es posava l'anorac per sobre les espatlles, sense ficar els braços a les mànigues, com una mena de capa, i, esclar, jo també. Sí, l'estampa era patètica, però abans de jutjar-me, busqueu en la vostra memòria quan éreu adolescents… a veure què trobeu!
Els amics són molt importants, especialment en l'adolescència. Quan faig xerrades sobre afectivitat a l'ESO, els proposo uns pòsters amb dibuixos meus sobre relacions sanes i tòxiques, i els convido a identificar-les posant-los títols. Ho fan molt bé: tenen molt clares les relacions d'amistat d'aprofitament, falses, de manipulació… i les d'ajuda, de saber escoltar, d'afecte sincer… Sobre el paper –mai millor dit– és fàcil, però en la vida real fa de més mal adonar-se'n.
Tot i així, ho fem. Conservem algunes amistats, i d'altres no. Alguns gustos sí (la Mafalda) i d'altres no (ara sempre fico els braços a les mànigues). Els amics ens influeixen molt però la família ens influeix més! És una cosa que els costa de veure als pares i mares que venen a les xerrades: els sembla que tothom ho fa millor que ells i que els fills fan més cas a tothom (amistats, influencers, streamers) que no pas a ells.
Famílies, sou fonamentals!
Però no és així. Hi ha en cadascun de nosaltres les millors coses de pares i mares. Vull creure que he heretat ni que sigui una part de la generositat de la meva mare i de la responsabilitat i l'amor per les coses ben fetes del meu pare. Preneu-vos un moment per trobar en vosaltres les vostres pròpies herències. De vegades diem: "Per a bé o per a mal, la meva família…", però creieu-me: molt sovint és per a bé.
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: les famílies sou fonamentals. Fonamentals, sí, no ornamentals. Fonamentals perquè esteu en els fonaments dels vostres fills i filles. Després s'aniran construint i altres elements de la construcció seran més vistosos, més enlluernadors, duraran un temps més o menys llarg, seran d'estètica dubtosa, apareixeran i desapareixeran però sempre, a la base, hi haurà els fonaments que hi heu posat. Sí, potser no lluïu gaire, però sou fonamentals!
