Adolescents responsables

Vull donar les gràcies als adolescents que tots aquests mesos han seguit les recomanacions sanitàries. Vull felicitar aquells joves que, malgrat les incomoditats, sempre s’han posat la mascareta per sortir de casa. No només per dur-la al braç, sota el nas o perquè els pares els deixessin sortir, sinó per convicció i respecte als altres. Vull lloar l’esforç i el sacrifici de molts nois i noies que, tot i que molts companys s’abraçaven i es petonejaven de quinze en quinze a les places més concorregudes de les ciutats, han preferit la majoria de vegades quedar-se a la seva habitació per xerrar i compartir coses a través del mòbil. Vull aplaudir sincerament tots aquells alumnes de secundària que s’han rentat sovint les mans amb gel hidroalcohòlic, han dut ben posada la mascareta i han mantingut la distància de seguretat tot i ser conscients que no quedaven sexis ni era la millor manera de lligar amb ningú.

Felicito tots aquells que no han anat a festes en grup i han adaptat la seva vida acceptant que la pandèmia no només és una notícia, sinó també una realitat, i que els morts tenen nom i cognoms. A tots aquells que han pensat que seria bo no exposar-se al contagi per protegir els seus avis o qualsevol altra persona del seu entorn que sigui vulnerable. I, molt especialment, aquells que han col·laborat en ajudes als més necessitats.

Tinc la sensació que tots aquests joves han de ser per força bons estudiants. I, segur, grans persones. Això no vol dir que la resta no ho siguin, simplement són la conseqüència de la nostra política educativa. Si al docent se l’ha despullat d’autoritat i d’opinió i, per contra, hem potenciat una societat centrada en el consum i una llibertat absoluta mal entesa, egoista i hedonista, és normal que una bona part dels nostres joves facin el que vulguin quan vulguin. És clar que els seus pares segurament són del mateix parer i actuen com un mirall per als fills. Cap d’ells es pensa que mai arribarà un rebrot i que per culpa del seu risc tots plegats podem perdre llibertats treballades amb esforç i sacrifici. Dues paraules que molts no estan disposats a aplicar.

A mi m’ha recordat la típica situació a classe, on els que sempre es porten bé tenen el mateix càstig que els quatre que es dediquen a rebentar-la. Aquests càstigs sempre m’han semblat terriblement injustos.