04/11/2017

Abús de medicació

Amb el començament del curs escolar s’obre la temporada de tos i mucositat. Molt aviat, amb el canvi de temps, quan el fred i la pluja dificultin el joc a l’aire lliure i els nens passin encara més temps junts en espais tancats, els refredats es faran encara més freqüents, i vindrà la temporada de la grip.

I amb els refredats vindrà, com cada any, l’augment innecessari i perillós del consum d’antibiòtics. Segons dades de l’ECDC (Centre Europeu de Control de Malalties), a Espanya es consumeixen, fora dels hospitals, 21,6 dosis diàries d’antibiòtics per mil habitants i any. Una mica per sota de la mitjana europea, menys que a França (29) i a prop del Regne Unit (20,8), però molt lluny d’Alemanya (14), Suècia (13) i Holanda (10,6). Però, adverteix una nota al peu, les dades d’Espanya es refereixen només a antibiòtics adquirits amb càrrec a la sanitat pública; exclouen, per tant, les receptes de metges privats i l’automedicació. Les dades dels altres països són totals. En realitat, el consum d’antibiòtics a Espanya és un dels més alts d’Europa, a causa del seu ús indiscriminat per tractar malalties víriques (on són inútils), o malalties bacterianes que, fora dels casos més greus, no necessiten antibiòtics, com l’otitis.

Cargando
No hay anuncios

L’ús innecessari d’antibiòtics accelera l’inevitable augment de les resistències bacterianes. És una cursa armamentística; cal descobrir nous antibiòtics abans que els vells perdin eficàcia, i la humanitat està perdent. A Espanya ja moren 2.400 persones a l’any per bacteris resistents: es tem que el 2050 seran 10 milions cada any a tot Europa. Malbaratem els antibiòtics per tractar simples refredats i un dia no podrem tractar la meningitis o la septicèmia. No és una qüestió individual, sinó col·lectiva; no és el nen, sinó el microbi, qui es fa resistent. El mal ús d’antibiòtics per part d’alguns metges i l’abús per part d’alguns pacients ens perjudica a tots.

Però no són només antibiòtics. Els nens reben tota mena de medicaments innecessaris, habitualment inútils i a vegades perillosos: antitussígens, expectorants (com quedem, volem que estosseguin més o menys?), descongestius, mucolítics, antihistamínics, vitamines, reforçants de les defenses i una llarga llista d’herbetes i productes alternatius, naturals, homeopàtics... Tota una poderosa indústria entorn dels mocs dels nens.