Idees i reflexió

Hi ha en el debat col·lectiu, especialment en el camp de l’educació i amb les famílies, la demanda constant i insistent d’eines i estratègies per gestionar la canalla: les reaccions, les emocions, el dia a dia, les protestes, les demandes, etc. Està clar que les eines són objectes que tenen un ús molt concret: tornavisos, martells, cassoles i ordinadors són eines molt útils, però si parlem d’educar, no hi ha eines d’aquesta mena.

També està clar que l’ús d’aquesta paraula és simbòlic, però quan la fem servir tan sovint d’alguna manera en distorsionem tant el sentit com la intenció, ja que, sortosament, les persones no som màquines i, per tant, potser hauríem de desterrar la paraula eines quan parlem d’educar els infants. Si anem a les estratègies la idea és la mateixa: ni a la mateixa edat ni en el mateix dia serveixen les mateixes estratègies, i més si pensem que les hem d’aplicar de forma repetida. La vida és molt més que això.

¿No ens adonem de la imatge que donem a la canalla? ¿Ho fem igual quan parlem de la feina? ¿Realment volem que ens diguin com ho hem de fer? ¿No deu ser que ens cal comprendre el que fa la criatura, l’adolescent, i pensar que té una certa lògica, per l’edat, i que precisament perquè tenim una experiència i una maduresa podem donar una resposta possible entre les moltes que hi ha? Potser hem d’assumir que no existeix la resposta, que cal fer una anàlisi de la situació, que cada dia hem de prendre decisions. I que això no vol dir, necessàriament, que estiguem improvisant. I potser també hem d’aprendre que no sempre cal donar una resposta immediata, que podem esperar una estona i indicar a la canalla que ens ho hem de rumiar.

Perquè educar es tracta d’això, oi? De poder pensar. De que des de la nostra responsabilitat puguem actuar com a adults amb la màxima coherència, amb els propis criteris familiars. Analitzar, sí; reflexionar i escoltar la canalla, evidentment; saber que hi ha algunes alternatives, unes més clares que les altres, també.

Educar, per tant, no passa per acceptar sempre les seves demandes, perquè això no és possible. Segur que cal acompanyar la decisió amb les explicacions necessàries (no massa) perquè la canalla entengui quina ha estat la nostra reflexió i què explica la nostra decisió. Això és just el que els dóna seguretat.