30/05/2020

Donar peixet

2 min

Fa més de cinc minuts que és el meu torn però no me’n surto. Com més m’ho miro menys entenc com m’he deixat portar cap a aquest atzucac. Vull dir que hi he posat tot l’esforç de què soc capaç, he mesurat tots els meus moviments, un per un i, tanmateix, és evident que el meu fill està a punt de matar-me. La reina està en una situació insostenible, amenaçada de manera immisericorde per un cavall desbocat, i el rei tremola amagat darrere un peó escarransit, per no parlar dels dos alfils fidels que crien malves des de fa hores. Està clar, m’ha tornat a guanyar. Ho sé jo i ell encara més, només cal veure la mitja rialla que se li escapa de sota el seu projecte de bigoti. Qui el va parir, ja porta quatre partides seguides, com qui no vol la cosa.

Tres hores abans m’ha guanyat també al ping-pong, per sisena vegada des de principis de setmana. Al Risk i a l’Scrabble ja fa mesos que no hi jugo, no puc suportar els seus comentaris sarcàstics quan em deixa sense capitals europees o quan fa cinquanta-tres punts amb una paraula llarguíssima que sempre cau damunt la casella de valor triple. I el pitjor de tot és que no fa ni tres mesos que li donava peixet, que em deixava guanyar de tant en tant per animar-lo, fallant els punts clau expressament o deixant que em matés les torres amb un bon renec per fer-ho més creïble.

Ara bé, si us he de ser sincer hi ha una cosa que em descol·loca d’aquestes derrotes a granel. M’agrada veure’l guanyar. Sí, ho reconec, em ve una glopada de satisfacció que em desconcerta totalment. Perquè això no és pas normal. Pregunteu als meus si és divertit jugar amb mi. Us diran que soc insuportable, un malson que no sap perdre. I tenen tota la raó, ho reconec, no puc controlar la meva competitivitat malaltissa, i si per guanyar cal fer alguna trampeta per sota la màniga, la faig tan tranquil amb cara de no haver trencat mai un plat.

No sé, suposo que l’orgull paternal s’ha menjat el meu mal perdre o que, en el fons, tots volem que els nostres fills ens millorin, encara que de passada ens destrossin la vanitat. Això sí, hi ha una cosa que li he deixat ben clara. “Fill meu, guanya’m els cops que vulguis, però no em donis peixet mai de la vida. El meu ego no ho podria resistir”.

stats