FAMÍLIES... PARLEM-NE
M. JESÚS COMELLAS

Cadascú al seu lloc

Quin lloc té la canalla a casa? És evident que són el centre de les atencions però... ¿potser un dels reptes que ens hem de plantejar és com afavorir que descobreixin que hi ha altres persones que també tenen el seu lloc tant a casa com a fora? És una idea que, gairebé de tan lògica, ni la plantegem i, fins i tot, l’acabem oblidant. ¿Han d’aprendre a saber esperar? I tant! I hem d’aconseguir que la seva impaciència no ens porti a donar-los tota l’atenció just quan ens la demanen.

En ocasions els diem que han de pensar que hi ha altres persones amb qui han de compartir els objectes, les amistats, el temps i les atencions. Però potser no els fem notar prou que també les persones adultes -el pare o la mare, l’àvia, l’avi...- tenen el seu lloc i necessiten el seu temps. Massa sovint ens oblidem de fer-ho evident i se’ns barreja amb un mal entès sentiment de culpa o amb el pensament que donem poca atenció a la criatura.

“Ara cal que juguis i t’entretinguis perquè jo estic llegint”. “És que no sé a què jugar, no sé què fer...” I és sentir això i deixar-ho tot i passar a resoldre’ls la situació i fer-los el centre del nostre món. És evident que no sempre és fàcil i que la demanda infantil pressionarà més en la mesura que no s’entengui aquest temps comú i el temps individual. Però la conseqüència és clara: el fet de voler ser omnipresent sumat a la impaciència i l’egocentrisme de la canalla (amb el risc d’un creixent narcisisme) no és una bona combinació. I no oblidem que viure petites negatives i petites frustracions no només no és perjudicial sinó que ajuda a comprendre el món i la realitat.

De fet, la qüestió no és la canalla, perquè a l’escola s’entretenen, esperen, es posen a la fila i saben escoltar. No vull dir amb això que a casa calgui actuar com a l’escola, però cal, de manera progressiva, afavorir aquesta maduresa. Si ho aconseguim, és probable que els nostres infants es trobin amb pares i mares menys atabalats amb les respostes i exigències que la canalla imposa i que no tenen aturador. Així doncs, cal afavorir que entenguin que cada persona té un lloc i unes necessitats i possibilitats de fer altres coses que no siguin estar amb la canalla. Aniran comprenent quin és el seu lloc al món i millorarà el benestar de tots plegats.