30/05/2020

Avaluació fantasma

2 min

Les setmanes van passant i el futur dels alumnes segueix sent confús, fins i tot ara amenaça el setembre. Els professors ens hem adaptat de seguida a les condicions de la tercera avaluació, hem treballat amb les eines que hem pogut afrontant una normalitat impossible. Però treballar s’ha fet més pesat que mai. Tant els alumnes com els professors ho hem trobat repetitiu i mecànic. Només quan feia videoclasse m’ho passava bé. Era el més semblant al nostre dia a dia presencial. La resta, per a mi, era rebre una barbaritat de correus amb feina per corregir. I hores i hores per fer el retorn als alumnes i a les famílies.

Que algú em digui un ofici que no tingui també els seus mals professionals, però us puc assegurar que tant a primària com a secundària molts s’hi han deixat l’ànima i el cor. M’ofenen els que insinuen que ens hem gratat la panxa, perquè la majoria, fins i tot, han treballat el doble. Ho puc assegurar pel que he vist entre els meus companys i també amb les mestres dels meus fills. Tot i així, tota aquesta feinada ha sigut, no ens enganyem, per tenir-los entretinguts. Ningú pot suspendre el curs per la tercera avaluació, tot i que en el meu cas he hagut de posar nota. Això ens ho han deixat ben clar des del primer dia de confinament.

És aquella sensació del sí però no, que els alumnes pesquen a la primera i que ha provocat que successivament m’hagin lliurat menys tasques i menys ben fetes. Quan escric això encara no sé si hauré de tornar per acompanyar els meus alumnes de segon de batxillerat. Telemàticament ens hem espavilat prou. El meu fill que ha fet sisè de primària tampoc sé si haurà d’anar voluntàriament a l’escola per veure, però no tocar, alguns dels seus amics. No es podrà avançar matèria, o sigui que suposo que torna a ser aquella filosofia del pàrquing de menors que per desgràcia estem acostumats a patir en la voluntat d’una part de la societat i dels polítics.

El problema segueix sent la conciliació familiar, però això no veig ganes de millorar-ho. L’altre fill, el que fa segon de primària, com que no és al final de cap etapa suposo que s’haurà de quedar a casa, fent més tasques telemàtiques. En el seu cas, em temo que haurà d’esperar les vacances d’estiu per alliberar-se d’aquest fantasma empipador que l’amoïna cada dia des de fa mesos amb un munt de tasques que no s’acaben mai.

stats