Alumnes toro
L’altre dia, a la taula d’un bar, uns menors que ja marxaven havien consumit una d’aquelles begudes energètiques que patrocinen, sobretot, esports de motor i d’aventura. Com que vaig ocupar la mateixa taula, abans que el cambrer recollís els envasos em vaig embadalir llegint la informació que contenia una d’aquelles llaunes llampants. Una mena d’eslògan esbombava que la seva beguda era apreciada a tot el món per esportistes d’alt nivell, estudiants, professionals exigents i pels que conduïen llargues distàncies. Em va sorprendre que cités els estudiants com un dels seus potencials clients. Probablement deuen pensar en estudiants universitaris, perquè després afegeix que no la recomanen per a nens ni embarassades. Jo crec que només la vaig tastar una vegada, i sí, va ser en època universitària, però no per estudiar, sinó per jugar un partit de costellada que vam fer amb altres companys. Del meu equip ens en vam prendre tots i la veritat és que vam fer un partidàs. També recordo un amic, que no va estudiar però que sortia molt, que va anar a l’hospital amb una taquicàrdia greu després d’abusar-ne amb alcohol durant el cap de setmana.
L’any passat un error amb el distribuïdor va propiciar que la màquina expenedora de l’institut disposés d’aquesta beguda, que conté un elevat grau de cafeïna. Precisament un dels meus alumnes més actius em va arribar del pati bevent una llauna d’aquestes. De seguida va córrer la veu i molts alumnes van buscar desesperadament monedes per aconseguir-ne abans no ho bloquegéssim. Ja tenim massa alumnes hiperactius per transformar-los en minotaures!
Tot plegat m’ajuda a fer dues reflexions: fora de l’institut molts adolescents beuen amb certa freqüència begudes energètiques i, per tant, cal fer-ne pedagogia. No tinc clar que tots els pares es fixin en els missatges de la llauna, inclòs el que recomana consumir-ne de forma moderada. També m’interessa el debat sobre les cantines dels instituts, o els bars o botigues de llaminadures que sovint hi ha al carrer just davant dels instituts. Si precisament d’alguna cosa crec que van sobrats els nostres alumnes és de sucres, conservants i excitants. D’energia, precisament, no els en falta. I que ningú ens digui que per fer el discurs del corcó no siguem professionals exigents, ni haguem sigut bons estudiants.
