Sobre el 25%
El debat polític sobre la qüestió de la immersió lingüística em sembla tan absurd i tan allunyat de la realitat que dedueixo que són ben pocs els diputats i alts càrrecs que s'han dedicat a estudiar amb deteniment què passa als centres d'ensenyament. Pitjor encara: saben què hi passa, però els interessa debatre i barallar-se els uns amb els altres per treure'n un benefici polític que a aquestes alçades, amb els problemes profunds que tenim com a país, resulta incomprensible. D'aquesta manera, els uns es presenten com a grans defensors de la llengua per convertir els altres en una colla de botiflers.
Per a un debat seriós, caldria disposar de dades objectives sobre la realitat, especialment a l'ensenyament secundari, de l'ús del català com a llengua vehicular. Què passa? ¿No es fan enquestes als professors sobre la llengua que fan servir a classe? ¿Els directors no comuniquen al departament d'Ensenyament les hores que s'imparteixen en cadascuna de les llengües? ¿Sabem en quants IES es fan totes les classes en català, exceptuant les d'altres idiomes? La falta de dades transparents sobre aquest tema és ben curiosa. És com si els responsables del tema donessin per fet que, fins ara, abans que els jutges parlessin del 25%, el català era la llengua del 100% de les hores lectives.
Visito sovint centres d'ensenyament per parlar amb els alumnes d'algun llibre meu que estan llegint. Tafaner com soc, parlo amb els professors del departament de català i els pregunto pel nombre de classes que es fan en cada llengua. També veig, naturalment, la llengua habitual dels alumnes. Hi ha de tot, i la cosa canvia radicalment d'un lloc a l'altre. Un institut de l'Hospitalet o de Constantí, posem per cas, pot ser molt diferent que un de Banyoles o un d'Olot. Però, sigui com sigui, en alguns centres el català no arriba ni al 40% de les hores lectives, i n'hi ha ben pocs en què tot es faci en català.
Què vull dir amb això? ¿Justifico la decisió dels jutges? ¿Ens hi hem de conformar perquè ja és un fet? En absolut. Simplement vull denunciar la hipocresia dels qui, mentre la llei era la que és, no han fet res perquè es respectés. D'un debat que sembla negar la realitat i enfrontar els defensors d'una immersió rigorosa amb els qui semblen conformar-se amb un retrocés del català a l'ensenyament. La qüestió és que s'ha de fer alguna cosa per respectar la decisió dels jutges. I, si no, fer alguna cosa perquè la justícia d'Espanya no pugui derogar el que decideix el Parlament de Catalunya.