PALOMA ARENÓS

Música gran amb instruments petits

L’últim disc del grup català 2princesesbarbudes, ‘La bona vida’, ofereix lletres divertides, plenes d’humor, sense lliçons i amb rimes valentes

‘La bona vida’ ofereix lletres divertides, plenes d’humor i sense lliçons / 2PRINCESESBARBUDES Zoom

El naixement del seu primer fill, ara fa 12 anys, els va portar a replantejar-se l’ofici de músics per a adults i centrar-se en el públic familiar. La revolució parental els va fer connectar amb un públic, com a mínim, igual d’intel·ligent i sensible que l’anterior, però amb moltes ganes d’engrescar-se i de gaudir de l’art, els bons ritmes, les rimes valentes i les lletres divertides i plenes d’humor, i, a més, acompanyat de canalla. Parlem del grup català de pop 2princesesbarbudes, creat per la parella sentimental i professional d’Helena Casas (música de Pomada, Conxita, Angelina i els Moderns, filòloga i il·lustradora) i Marc Marcé (músic i tècnic de so), que al setembre va treure al mercat el seu quart treball, La bona vida. Aquest petit tresor és, alhora, un disc i un àlbum il·lustrat dedicat al neolític i que convida a l’escolta atenta i la reflexió. “L’Helena és filòloga i li encanta crear rimes i lletres treballades, que vagin més enllà dels tòpics musicals. És una crítica al capitalisme actual i a la societat que ens hem muntat. Voldríem que després del concert o d’escoltar el disc, tant pares com fills es facin preguntes i dialoguin entre ells, des de l’alegria”, reflexiona Marcé.

'La bona vida' és un disc i un àlbum il·lustrat dedicat al neolític i que convida a l’escolta atenta i la reflexió

Un dels segells identitaris d’aquesta banda és que, des del principi, actuen amb instruments petits i de joguina, cosa que és un repte afegit pel que fa a la sonoritat i la musicalitat. L’origen d’això també es troba en el fet de ser pares. “Quan va néixer el nostre primer fill, pel fet de ser músics li van regalar molts instruments de joguina i també per a petits. Jo, com a tècnic de so, vaig pensar que era interessant tocar-los, jugar-hi i adaptar-los perquè sonessin bé”. Amb el temps han anat evolucionant, descartant-ne alguns -es trenquen amb més facilitat que els professionals, es fan malbé amb el sol, amb la humitat, etc.- i incorporant-ne de nous. “Hem hagut de fer molta investigació. Ara ho hem simplificat molt i només tenim els bàsics (acordió petit, pianet, guitarra elèctrica de tres cordes, ukelele, melòdica, bateria de joguina i baix petit), no volem renunciar-hi. Formen part del projecte i desperten molta curiositat entre el públic”, explica Marcé.

UN NOM PECULIAR

I per què aquest nom peculiar? “Podríem dir que una princesa canta i que un barbut hi posa els micròfons. I també podríem dir que una barbuda dibuixa i un príncep toca els acords. Un barbut que és princesa i una princesa que és barbuda, això sí que és veritat”, raonen des del grup, envoltats de guitarretes blaves, timbals de plàstic i acordions desafinats en origen, però que acaben sonant molt bé.

Tot i que van començar amb el disc Cançons i rimetes (2011) fent una interpretació personal de la música tradicional catalana, recollida en el llibre Folklore de Catalunya - Cançoner, de Joan Amades, i amb una estètica minimalista, la seva obra també ha evolucionat, a mesura que els fills han crescut. “Constatem que vivim en una societat que crema molt ràpid les etapes de la criança i que no es respecten els tempos dels infants. Creiem que per al seu creixement respectuós no és bo que criatures de 7, 8 o 9 anys estiguin escoltant reggaeton o lletres amb continguts poc apropiats. Per tant, veiem com una oportunitat adreçar-nos a famílies amb nens d’aquestes edats perquè els fem una picada d’ullet, parlant-los de temes que sí que entenen i que, potser, els seus germans més menuts encara no. Pares i fills es fan còmplices i és una relació molt maca”, raonen els artistes.

La seva obra ha evolucionat a mesura que els fills han crescut

L’experiència musical del grup és molt sòlida. Han actuat en festivals com el Mercat de Música Viva, la Fira Mediterrània, la Mostra, el Dia Minimúsica, el Primavera Sound, el Petits Camaleons de Sant Cugat del Vallès, el Festivalot, l’Aphònica, l’Acustiqueta i el Festival del Mil·lenni, entre d’altres, i amb el nou disc tenen moltes actuacions previstes (veure quadre adjunt). El 2013 van publicar Enciclopèdia baixeta de la nit i el 2015 Sempre de vacances.

En els últims quatre anys s’han dedicat a fer els discos en diferents idiomes i a rodar-los. El segon el van adaptar a l’euskera, i el tercer, al castellà i al francès, a banda de tornar-hi amb l’euskera. “L’Helena és una enamorada de l’euskera, l’ha estudiat i el parla. Quan actuem a Euskadi és una revolució, ens acullen molt bé. Per a ells és impressionant que uns catalans cantin en euskera, una llengua que, malauradament, no té la protecció que té la nostra. Els concerts són molt emocionants”, conclouen.