MARI MATEU CARBÓ

Els números també ballen

L’assignatura de matemàtiques sempre ha estat considerada una de les més difícils en l’etapa escolar; de fet, sol ser la matèria amb major nombre de suspensos

Els números també  ballen Zoom

La discalcúlia es caracteritza per problemes amb el processament de la informació numèrica

L’assignatura de matemàtiques sempre ha estat considerada una de les més difícils en l’etapa escolar; de fet, sol ser la matèria amb major nombre de suspensos. Tot i això, cal assenyalar que un infant mostri dificultats amb les matemàtiques no significa que tingui un trastorn.

HABILITAT INNATA

Diferents estudis han demostrat que ja des de ben menuts tenim una habilitat per quantificar l’entorn i diferenciar els canvis en el nombre d’elements que componen un estímul. Entre aquests estudis, dos dels més coneguts són els portats a terme per Wynn (veure Wynn, 1998) i per Starr (2013).

Wynn va realitzar experiments amb l’objectiu d’esbrinar en quin moment del desenvolupament es comencen a controlar els conceptes matemàtics simples com sumar i restar petites quantitats. El procediment consistia a situar nadons de sis mesos davant un escenari on, com si es tractàs d’una obra de teatre, es feien sumes i restes amb juguetes de Mickey Mouse. Es va observar que els nadons prestaven més atenció quan els càlculs no eren correctes (2-1=2), fet que suggereix que a sis mesos els nadons ja tenen un concepte rudimentari de les quantitats i que els càlculs impossibles els sorprenen.

L’experiment d’Starr consistia en la presentació a través de dues pantalles d’estímuls que canviaven freqüentment de posició i grandària. En una de les pantalles es mostrava tota l’estona el mateix nombre d’estímuls, mentre que en l’altra se n’augmentava o disminuïa la quantitat. Els resultats evidenciaren que molts dels nadons observaven més temps la pantalla on es produïen els canvis quantitatius. Al cap de tres anys, es varen passar un seguit de proves numèriques als mateixos infants i es va arribar a la conclusió que els nadons que atenien la pantalla amb canvis quantitatius tenien una millor habilitat matemàtica.

Aquest darrer estudi palesa que ja des de ben petits es poden observar diferències en la capacitat numèrica i que aquesta es reflecteix també en l’etapa infantil. Per tant, sembla evident que hi ha diferències en l’habilitat matemàtica dels infants, amb nins que tenen més facilitat i altres que mostren més dificultats des d’edats molt primerenques. En alguns d’aquests casos (per exemple, s’estima que en aproximadament un 6% de la població de la Gran Bretanya), aquesta dificultat esdevé un problema més seriós que pot arribar a interferir en el procés d’aprenentatge. És en aquest moment quan cobra sentit el terme discalcúlia.

QUÈ ÉS LA DISCALCÚLIA?

Segons el DSM-V (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals), la discalcúlia o el trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultats amb les matemàtiques es caracteritza per problemes amb el processament de la informació numèrica, aprenentatge d’operacions aritmètiques i càlcul correcte i fluid.

Així, es perceben dificultats més freqüents en:

- Passar els números d’un format a un altre. Per exemple: del format aràbic al de lletres (1.650 a mil sis-cents cinquanta) o de la modalitat oral a l’escrita, com escriure un número a partir d’un dictat.

- La quantificació: tenen dificultats per comptar i/o estimar quantitats.

- El càlcul, tant escrit com mental, però més en aquest darrer tipus.

- La interpretació dels enunciats matemàtics.

- La memorització de tasques, fórmules, taules de multiplicar o el maneig de diverses operacions alhora.

- Lentitud per realitzar operacions.

- Les tasques de seqüenciació, com per exemple sumar de dos en dos o en els comptes enrere.

- L’organització o posició espacial. Per exemple: intercanviar l’ordre de les xifres o confondre els signes de les operacions.

RECOMANACIÓ

S’ha de tenir en compte que la discalcúlia és per a tota la vida is’ha d’aprendre a conviure-hi desenvolupant diferents estratègies i adaptacions. Així, malgrat la influència genètica d’aquest trastorn, com en moltes altres ocasions, l’estructuració adequada de l’ambient i de les experiències d’aprenentatge pot contribuir a la minimització dels efectes no desitjats de la discalcúlia. En aquest sentit, a l’hora d’afrontar l’ensenyança de les matemàtiques, és recomanable utilitzar diferents canals d’aprenentatge, a banda del verbal, i potenciar l’aspecte lúdic mitjançant el joc. És aconsellable també l’ús de les noves tecnologies i de material variat, presentat en diversos formats que possibilitin que els números es puguin manipular, veure i escoltar.

Informació extreta d’Starr (2013) http://www.pnas.org/content/110/45/18116 i Wynn (1998) https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1364661398012030.