AINHOA BOIX

Les notes: Com condicionen l’alumne?

Fins a quin punt treure bones o males notes pot condicionar les expectatives de futur de les criatures? En parlem amb educadors i psicòlegs

Les notes Com condicionen l’alumne? / FOTO: GETTY Zoom

Queda tot just una setmana perquè comenci el curs i perquè infants i joves reprenguin les classes, els deures i els temuts exàmens. Alguns ho faran amb força. Uns altres, els que van acabar l’any amb un cinc justet, amb una mica més de desgana. Segons expliquen educadors i psicòlegs, les notes condicionen la tornada a l’escola però també els estudis en general.

Els que obtenen bons resultats solen veure reconegut el seu esforç amb paraules d’admiració de pares i professors i, en general, solen sentir-se més segurs a l’hora d’enfrontar noves proves i noves matèries. Els que, per contra, suspenen o aproven amb dificultat solen rebre les amonestacions de mestres i, en alguns casos, les represàlies familiars. La seva autoestima baixa, la seva curiositat disminueix i el seu nivell de confiança cap al centre on estudien també.

Aquesta és una de les raons per les quals molts educadors del nostre país es plantegen la necessitat d’un canvi en el sistema d’avaluació dels estudiants. No tant pel fet que es dugui a terme un seguiment de l’evolució de l’alumne al llarg de l’any escolar sinó pels paràmetres que es fan servir per fer-ho, i les repercussions que un mètode de qualificació sustentat en exàmens i xifres té per a l’alumne. Un dels professionals que ho posa en qüestió és el director de l’escola IIP Dharma College La Marina de Benidorm (Alacant), Pedro Álvarez. Potser per això, al centre Waldorf que representa i en molts altres que tenen aquesta pedagogia com a base, les avaluacions es fan sempre en positiu i prenent com a referència cadascuna de les activitats que fa el nen dins i fora de l’aula, no només els exàmens i deures, com passa en moltes escoles del país.

En aquest centre educatiu no hi ha exàmens o, com exposa Álvarez, n’hi ha cada dia però sense la pressió de tenir una hora límit per acabar-los i un professor que vigili si es copia o no. No cal perquè, segons explica, es confia en els alumnes i en les seves ganes d’aprendre. Sí que hi ha notes. Com explica el director de l’IIP Dharma College La Marina, és una norma per a tots els centres d’ensenyament del país i ells, com la resta, la compleixen. Però el que els mestres intenten és que les xifres vagin acompanyades de paraules, de xerrades amb els alumnes i els pares en les quals es reflecteixin tant les virtuts del nen com els aspectes a millorar i sempre de manera constructiva, evitant els comentaris negatius.

“És molt difícil expressar amb números quina ha sigut l’evolució d’un alumne. No es pot explicar amb un 7,5 o un 3,2. Un nen no entén res. L’única cosa que sap és que per sobre del 5 és un aprovat i per sota un suspens. I un suspens no val res. El nen s’enfonsa”, diu Álvarez.

La rivalitat no ensenya

Álvarez també posa especial èmfasi en el clima de rivalitat i competitivitat que genera a les aules un sistema d’avaluació basat únicament en les notes. Els que obtenen una puntuació que sobrepassa el 8, comenta, se senten superiors als que no han aconseguit aprovar o que ho han fet amb dificultat. Si s’incideix en l’aprenentatge i no tant en la puntuació obtinguda, el que s’aconsegueix és que els alumnes se sentin més segurs i no perdin les ganes d’aprendre. “Amb la nostra manera d’avaluar cadascú té alguna cosa per mostrar als altres i necessita els altres per millorar en certs àmbits”, argumenta.

De rivalitat i competitivitat també en parla María Acaso -directora de la Escuela de Educación Disruptiva i autora de llibres com rEDUvolution: hacer la revolución en la educación - quan es refereix a les notes i als exàmens dels quals es treuen aquest tipus de puntuacions. Per a aquesta professional, seria necessari trencar amb un sistema educatiu com l’actual, basat en l’avaluació com a quantificació i apostar per un altre que tingués en compte l’aprenentatge real del nen. Seguir l’exemple dels centres d’educació primària de Finlàndia i eliminar les notes de la seva pràctica habitual. Perquè, segons explica Acaso, que aquests mètodes d’avaluació no formin part del sistema no significa que no hi hagi un seguiment de l’aprenentatge del nen. N’hi ha, però que “no ho quantifiquen i no utilitzen aquesta nota com una arma contra l’alumne”.

De la mateixa manera, que hi hagi notes i proves de nivell no implica necessàriament que l’estudiant aprengui.

“Treure bones notes vol dir que l’alumne està ben ensinistrat per fer un examen, no necessàriament que aprengui”, comenta la també professora de la Universitat Complutense de Madrid, que relaciona les notes amb el terme educació bulímica, és a dir, la que es produeix quan nens i joves estudien una matèria per superar una prova i després ho obliden tot.

Objectiu: aprendre

Els que no es plantegen suprimir les notes del sistema educatiu són els membres de Jesuïtes Sant Gervasi-Escola Infant de Jesús de Barcelona. No ho fan perquè, com explica el seu director, Joan Blasco, la funció social dels centres d’ensenyament és educar els menors i certificar els coneixements adquirits pels seus alumnes, i les notes són de gran ajuda per fer-ho. També perquè en aquest col·legi, com en altres que formen part dels jesuïtes, han fet un gir en la seva metodologia perquè les notes siguin un reflex de l’aprenentatge del nen i no el resultat d’un examen aïllat o un motiu per a la rivalitat i la baixa autoestima entre els seus alumnes.

Això no significa que en aquesta escola no hi hagi proves. N’hi ha, però no en depèn únicament l’aprovat o el suspens d’un alumne. Es tenen en compte les activitats i tasques que es realitzen a la classe i unes altres que, sense ser exigides pels professors, els estudiants fan voluntàriament.

“Donem molts elements perquè l’alumne, des de les seves intel·ligències o habilitats, mostri el seu progrés. Jo, com a mestre, el que procuraré és que acabi desenvolupant-se en les diverses metodologies perquè tingui més possibilitats de futur, però a mi el que m’interessa és saber si ha après”, comenta el director de Jesuïtes Sant Gervasi, que explica que, de la mateixa manera que existeixen diferents tipus d’alumnes, hi ha diferents tipus d’exàmens: des d’escrits fins a orals o grupals. La idea és que tots els estudiants tinguin les mateixes oportunitats d’expressar el que han après en funció de les seves habilitats i no s’estigmatitzi els més lents.

Unes pautes que, amb el diàleg constant amb l’alumne, persegueixen que no perdi les ganes d’aprendre i que no es creï una rivalitat entre els que treuen més bona nota i els que obtenen pitjor puntuació. Tal com comenta Blasco, els nens saben des del primer moment quins objectius acadèmics es volen aconseguir al llarg de l’any lectiu i de quines eines disposen per aconseguir-ho. L’avaluació no recau en el mestre perquè l’alumne té consciència del camí a seguir i és ell mateix qui s’autoavalua.

“Nosaltres intentem que el nen creixi, que li faci goig aprendre, que es pugui generar un diàleg sobre el seu aprenentatge, que noti que el valores, que pugui mostrar tot el que ha fet i que ho tinguis en compte, que no depengui tot d’una prova que has fet un dia i que pot haver anat bé o malament”, conclou Joan Blasco.